Últims articles
La veritat sense forma del coneixement silenciós
La veritat espiritual, que és la veritat des del silenci, és com la llum, només se la veu en allò que il·lumina; no té forma pròpia, adopta la forma d'allò on es reflecteix. Tot reflecteix aquesta llum. Com més profunda apareix aquesta veritat, més tènue i translúcida es presenta. Com més intensa és la llum d'aquesta veritat, més subtil és i més impossible és atrapar-la. Estrany camí per uns pobres animals vivents. Com més subtil és la veritat i…
Les identitats que maten
Els assassinats de París en aquest mes de Gener, ens han fet recordar les reflexions d’Amin Maalouf a Les identitats que maten (La Campana, 1999), un text ben vigent en el què denuncia les distorsions de la realitat que poden portar als éssers humans a matar-se entre sí. Aquest article n’és una petita selecció. Deu anys després, Maalouf va seguir el fil de la seva reflexió en una altra obra del tot recomanable: Un món desajustat (La Campana, 2009) (extret…
Petita selecció de poemes
Blai Bonet i Rigo (Santanyí, Mallorca 1926-1997). Poeta català que també va cultivar el gènere narratiu, la crítica artística i literària i el teatre. Als deus anys va ingressar al seminari de Palma, on va estudiar humanitats, llatí, grec i filosofia. El 1947 les dures condicions de vida de la postguerra li va provocar una tuberculosi que el va obligar a abandonar el seminari. Un sentiment religiós i existencial, alhora que les conseqüències d’aquesta malaltia, contra la qual es va…
Drets humans de tercera (i quarta) generació
El text prové de l’obra col·lectiva: Educación plena en los derechos humanos. Trotta, 2014. pgs. 160-166)... la tercera generació de Drets Humans apareix com complementadora de les fases anteriors i la seva base és la solidaritat, ja que afecta interessos difusos i/o béns que són de la seva tutela: necessitats i aspiracions globals comuns. Es tracta, per tant, de drets de caràcter col·lectiu, ja que afecten interessos col·lectius que afecten interessos i/o béns que són patrimoni de tots. […] Sabido…
Posa’t les sabates i vine
Sohrab Sepehrí (Kashan, Iran 1928- Teheran, 1980): considerat un dels més grans poetes perses contemporanis, va ser també pintor. El seu art beu del contacte íntim amb la natura, i en particular el desert, on es refugiava una gran part de l’any, imposant-se una disciplina de solitud i silenci. El seu estil s’allunya de les tendències i hereta el llegat de la mística iraniana adoptant formes molt lliures amb un toc personal d’ironia, surrealisme i compassió. Allò que potser el…