Últims articles
DECLARACIÓ – Les societats de coneixement i les seves profundes consequències
Equip de Recerca sobre Epistemologia Axiològica -CETR- L'aparició i establiment de les societats del coneixement suposa grans i greus transformacions en tots els àmbits de la cultura i la vida de les persones que es necessari abordar sense demora. Ja estem vivint en una societat que sobreviu i es desenvolupa creant contínuament ciències i tecnologies en mútua potenciació accelerada. De manera fonamental i irreversible la creació de…
El Silenci. Poemes de Carles Duarte
Petita tria del llibre de poemes de Carles Duarte, El silenci (La Magrana, 2001) “Tot passa en el silenci” Plotí, Ennèades, III.8.5 Al principi només era el silenci. Déu no havia nascut. I “Tot passa en el silenci” Plotí, Ennèades, III.8.5 Al principi només era el silenci. Déu no havia nascut. Déu nasqué del silenci per crear-hi una vida incessant, un batec sense fi. En sorgí l’univers i era blau. Existí la matèria, la Terra esdevenia. I hi hagué l’horitzó…
La sinceritat, clau per a l’harmonia
article publicat al diari ARA (12/02/2015 pgs. 30-31) Quan volem apropiar-nos de la sinceritat i construir-la des dels nostres paràmetres mentals, s’esvaeix. Sovint pensem que en una relació social, per exemple a la feina o a la família, les coses flueixen millor si no som del tot sincers. En el joc de les aparences i les bones maneres s’hi amaguen actituds hipòcrites que, si bé superficialment o en un primer moment poden semblar efectives... Sovint pensem que en una relació…
La veritat sense forma del coneixement silenciós
La veritat espiritual, que és la veritat des del silenci, és com la llum, només se la veu en allò que il·lumina; no té forma pròpia, adopta la forma d'allò on es reflecteix. Tot reflecteix aquesta llum. Com més profunda apareix aquesta veritat, més tènue i translúcida es presenta. Com més intensa és la llum d'aquesta veritat, més subtil és i més impossible és atrapar-la. Estrany camí per uns pobres animals vivents. Com més subtil és la veritat i…
Les identitats que maten
Els assassinats de París en aquest mes de Gener, ens han fet recordar les reflexions d’Amin Maalouf a Les identitats que maten (La Campana, 1999), un text ben vigent en el què denuncia les distorsions de la realitat que poden portar als éssers humans a matar-se entre sí. Aquest article n’és una petita selecció. Deu anys després, Maalouf va seguir el fil de la seva reflexió en una altra obra del tot recomanable: Un món desajustat (La Campana, 2009) (extret…