Últims articles
El que existeix
La terra no existeix com a la peanya de les nostres vides. El que existeix no és "humans que neixen i moren". El que hi ha no són éssers, coses, entitats. Res d'això existeix. Tot això és només la lectura que un depredador fa del món i de si mateix per poder caçar. Tot el que l'ull veu i el cor sent és u i múltiple. (Selecció de: Marià Corbí. A la intemperie. Verloc, 2009) Lo que existe. Marià Corbí…
La trobada amb l’Altre
El periodista i escriptor polonès Ryszard Kapuscinski reflexiona sobre les maneres en què les diferents cultures van establir contacte al llarg de la història i sobre els desafiaments que enfronta l'alteritat. És un fragment del recull de conferències: El encuentro con el Otro (Anagrama, 2007) Des de sempre, la trobada amb l'Altre ha estat una experiència universal i fonamental per a la nostra espècie. Segons diuen els arqueòlegs, els primers grups humans eren petites famílies o tribus de trenta a…
El bypass espiritual
Selecció de: Mariana Caplan. Con los ojos bien abiertos: la pràctica del discernimiento en el camino espiritual. Kairós, 2010. 342 p. És ingenu creure que el lliurament incondicional a un camí de creixement espiritual implica necessàriament que cada vegada experimentarem una major pau, tranquil·litat, harmonia i sort, i que, si practiquem de manera diligent i sincera, acabarem alliberant-nos del sofriment que afecta a la resta de l’espècie. Pot ser que, en algun cas, això succeeixi, però ens trobem, una vegada…
Terror i ordre econòmic: una lectura hegeliana de la crisi
Si realment es vol analitzar en profunditat l'actual crisi sistèmica del món occidental i en especial europeu, cal instal·lar-se, com a punt de partida imprescindible, en el pla teorètic de l'esperit que ens situa en una nova perspectiva d'anàlisi. Cal destacar, sobretot, que per esperit entenem la instància humana que genera la construcció simbòlica del món (idees, conceptes, teories, categories, valors). L'esperit constitueix la segona naturalesa de l'ésser humà, que és en rigor la seva naturalesa estrictament humana (la seva…
Salvar el jo o alliberar-se d’ell?
El pensar i el sentir silenciós sempre han estat aquí, en mi.La intel·ligència que hi ha aquí, en mi, té dos nivells: el que queda sota la «funció-ego", i és personal, i el que es troba lliure d'aquesta funció i és "universal". Aquests dos nivells, ¿romanen sempre actius o bé normalment només es troba actiu el nivell de la funció-ego i l'altre nivell és només una mera possibilitat? La naturalesa de la intel·ligència és ser llum i la del sentir…