Marià Corbí L'autoreferència és la condició de tots els vivents. L'egocentració és la modelació del seu entorn i de si mateix que ho ha de fer tot vivent. Han de configurar el món que l'envolta a la mida de les seves necessitats. L'egocentració és l´estructura inevitable de tot vivent. L'egocentració és una noció molt diferent de l'egoisme. L'egoisme és l'egocentració convertida en una depredació inconsiderada. L'egoisme no respecta res ni a ningú. Hi ha graus i graus d'egoisme. L'egoisme és un atribut netament humà que sorgeix del desig insaciable. Pot ser un egoisme circumstancial o un egoisme estructural; un egoisme que sorgeix en un context determinat o un egoisme que ja s'ha fet estructural. Una circumstància fa que l'egoisme es desperti o es vagi construint, a poc a poc, una persona egoista.
Una epistemologia axiològica
Marià Corbí
Extracte de l’obra recentment publicada: La construcción de los proyectos axiológicos colectivos. Principios de epistemología axiológica. Bubok, 2013.
La pretensió d’aquest escrit no és només teòrica, sinó també pràctica. Quin sentit tindria intentar construir una epistemologia axiològica, que és un saber sobre tots els fenòmens axiològics humans, sobre les seves funcions, la diversitat d’aspectes en què es presenta, com es van construir en el passat i com poden construir-se en el futur a les nostres condicions culturals, les interpretacions epistemològiques que suposen -i fins i tot imposen-, si aquest intent fos només teòric? Un saber sobre allò axiològic ha d’estar orientat a la pràctica.
Related Posts
This Post Has 0 Comments