Marià Corbí A un vivent que té un doble accés a la realitat se li plantegen dues possibilitats: una és fer totes les construccions culturals recolzades en la nostra condició necessiteu i, per tant, en l'autoreferència a la nostra condició de vivents, la qual cosa suposa que fem les construccions i la seva gestió des de la nostra egocentració que, per les dificultats que es presenten, es transforma en egoisme. L'altra possibilitat recolzem totes les nostres construccions culturals en l'experiència de la dimensió absoluta de la nostra condició humana. La humanitat, en tota la seva història, ha fonamentat tots els trets de la cultura i les seves construccions al servei de la nostra condició d'individualitats necessitades mogudes per l'ego, les necessitats i els desitjos. Des d'aquell individu necessitat i egoista es van construir tots els tipus d'organitzacions socials, tots els col·lectius, països, etc. Tota la realitat de la terra és aquí al nostre servei, disposada a la nostra explotació.
Una epistemologia axiològica
Marià Corbí
Extracte de l’obra recentment publicada: La construcción de los proyectos axiológicos colectivos. Principios de epistemología axiológica. Bubok, 2013.
La pretensió d’aquest escrit no és només teòrica, sinó també pràctica. Quin sentit tindria intentar construir una epistemologia axiològica, que és un saber sobre tots els fenòmens axiològics humans, sobre les seves funcions, la diversitat d’aspectes en què es presenta, com es van construir en el passat i com poden construir-se en el futur a les nostres condicions culturals, les interpretacions epistemològiques que suposen -i fins i tot imposen-, si aquest intent fos només teòric? Un saber sobre allò axiològic ha d’estar orientat a la pràctica.
Relacionats
