Skip to content

Últims articles

Tria de poemes. Joan Maragall

Especial Joan Maragall (1860-1911) Pirinenques  Ben ajagut a terra... Ben ajagut a terra, com me plau el veure davant meu en costa suau un prat ben verd sota d’un cel ben blau; I en les albes de la gran bellugadissa de les fulles d’acer que el vent eriça amb tants reflects de llum enlluernadissa. I el sol estès pertot. I el rec com cau escumejant avall la costa suau del prat ben verd sota del cel ben blau. Tots els…

Llegir més

LA MÚSICA Y LA DIMENSIÓN NO DUAL DE LA REALIDAD

              Antes de hablar de la música y la cualidad profunda humana, la “espiritualidad” de nuestros antepasados, empezaré hablando de la belleza.             La verdad espiritual no es ninguna formulación, es la verdad del no-dos, por tanto más allá de toda formulación. Desde el punto de vista de la objetivación, de la formulación, de la posibilidad de acotación, de definición, es una verdad vacía. Es noticia, es certeza, pero no es ni noticia ni certeza de nada ni de…

Llegir més

Pere Casaldàliga i els 20 anys de l’Agenda Llatinoamericana

Irene Casellas. Article a la Revista Presència • Del 15 al 21 d’octubre del 2010 Quin Déu? Quina religió? L’Agenda Llatinoamericana Mundial compleix dues dècades proposant una revisió crítica del paper de les religions en el món actual. «Quin Déu? Quina religió?», aquest és el lema  per a l’edició de 2011 de l’Agenda  Llatinoamericana Mundial 2011, una agenda-llibre que es va començar a gestar el 1990 de la mà del bisbe Pere Casaldàliga i  del sacerdot José María Vigil, i …

Llegir més

Els fruits de l’ “atenció”

"Compari la consciència i el seu contingut amb un núvol. Vostè és dins del núvol mentre que, pel contrari, jo el miro. Vostè es troba perdut en ell,  sense gairebé ni poder veure la punta dels seus dits, mentre que jo veig el núvol i molts altres núvols, i també el cel blau, el sol, la lluna i les estrelles. La realitat és una per a nosaltres dos, però per a vostè és una presó i per a mi és…

Llegir més

Glops de la meva set

Jaume Esteve Gilabert   Solstici Feia tant de temps que et buscava que vaig arribar a creure que no existies que tot plegat, el que jo cercava era un feix de somnis i falsies. Però un cop més la vida deixa petit el conte. I la sort es vesteix amb l’aura del prodigi. Ets!... i la teva presència ho canvia tot, com si fos un nou solstici!   Superàvit A la meva edat és bo fer testament i com que…

Llegir més
Back To Top