Marià Corbí Els equips en interdependència no són viables, si no se n'exclou l'egoisme. Perquè siguin possibles cal que tots els membres de l'equip tinguin la qualitat humana suficient perquè, en la feina comuna, no escombrin cap a casa, sinó que, perquè la interdependència pugui funcionar, evitin el més possible l'egoisme. En un equip en interdependència cal donar un intercanvi total i sense reserves dels coneixements de cada especialista, per fer possible la millor creativitat i innovació. Si es reservessin coneixements, per conservar els seus propis interessos actuals o futurs, perjudicarien la possibilitat d'innovació i creació, perjudicant la resta de l'equip. Si tots reservessin coneixements de la seva especialització, per cobrir-se les espatlles davant dels possibles avatars de l'equip, aquest equip tindria disminuïdes seriosament les seves possibilitats creatives i innovadores.
La societat de coneixement globalitzada i les seves conseqüències epistemològiques, antropològiques, axiològiques i religioses
Ponència presentada al “Primer Coloquio Internacional. Diálogos: presente y futuro de las religiones y la espiritualiad, sus contextos en Europa y America Latina”.
22-26 de març, 2011. Guadalajara (Mèxic). Organitzen: Universidad de Guadalajara, ITESO, UNIVA, Colegio de San Luís i CETR
(descarregar text complet –pdf-)
Aquest escrit pretén calibrar una sèrie de transformacions produïdes a Espanya, a Europa Occidental en general i altres països, per causes econòmiques, històriques, i culturals, que, al nostre parer, tenen una tendència expansiva inevitable. Les conseqüències d’aquestes transformacions són de tot tipus, però especialment són de caràcter axiològic, antropològic, epistemològic, i religiós.
Una sèrie de grans transformacions en les formes de vida tenen importants conseqüències en el més profund de les nostres concepcions culturals. Aquestes grans transformacions, al nostre parer, són: l’enfonsament complet de les societats preindustrials i l’emigració massiva del camp a la ciutat, la generalització de la indústria, l’assentament de les societats de coneixement, innovació i canvi continu i la globalització. Les conseqüències són: el desmantellament axiològic d’individus i col.lectius, la crisi de l’epistemologia mítica, el canvi de l’antropologia i la crisi mortal de les religions. Per gestionar aquesta difícil situació comptem amb dos potents auxiliars: l’epistemologia axiològica i la intensificació del cultiu de la qualitat humana profunda.
Relacionats
