Montserrat Cucarull

El vedanta advaita, font de qualitat humana profunda

Ponència al Primer Coloquio Internacional. Diálogos: presente y futuro de las religiones y la espiritualiad, sus contextos en Europa y America Latina.
22-26 de maç, 2011. Guadalajara (Mèxic). Organitzen: Universidad de Guadalajara, ITESO, UNIVA, Colegio de San Luís i CETR

Síntesi: A la tradició espiritual hindú Vedanta advaita, es posa en qüestió la concepció del que donem per real així com la realitat mateixa, com a primer estadi per seguir investigant els diferents estats de consciència. L’objectiu d’aquesta recerca és la deconstrucció de la visió habitual del món de subjectes i objectes, construida des de la necessitat, per tal de conduir vers la comprensió i intuïció de que tot el que existeix, el que veiem, el que percebem, és Consciència absoluta manifestant-se. Endinsar-se en tradicions com aquesta, una via seriosa, profunda i practicada durant milers d’anys, i comprendre amb tota claredat la seva proposta, ens ofereix la possibilitat del cultiu de la qualitat humana profunda en les noves situacions culturals no basada en creences ni en déus.

descarregar text complet –pdf-

Introducció

En les societats plenament industrialitzades en què hi ha sectors molt importants que viuen del coneixement en tots els àmbits de l’activitat industrial i de la vida col.lectiva, la cultura i les tecno-ciències es construeixen sense Déu, els sistemes de treball, l’organització de la cohesió i valoració col.lectiva es construeixen també sense Déu. Aquests són els trets de la nova societat, derivats d’haver de viure del cultiu de ciències i tecnologies; això no té marxa enrera. Vol dir això que avui ja no és possible viure aquella dimensió humana que els nostres avantpassats anomenaven “espiritualitat” (construïda amb creences, religions i déus), i que nosaltres anomenaríem “qualitat humana profunda”?

Tenir notícia de grans corrents espirituals com el Vedanta advaita ens mostra que és possible, doncs es tracta d’una espiritualitat profunda, seriosa, i llargament verificada, sense religions, sense creences i sense déus, que s’ha practicat durant milers d’anys. Allò que els nostres avantpassats anomenaven espiritualitat, el Vedanta advaita permet entendre-ho com l’àmbit del cultiu de la dimensió absoluta de la realitat, no relativa a les nostres necessitats, gratuïta. Es tracta d’una qualitat pròpia de la nostra espècie que la diferència de la resta d’espècies animals.

Amb el cultiu de l’espiritualitat, que així entesa podem substituir per el terme de “qualitat humana profunda”, accedim a un coneixement de la realitat que té una sèrie de peculiaritats:

  • És un coneixement on no hi ha ni subjectes ni objectes, ni coneixedor ni conegut, és un coneixement no dual;
  • És coneixement però de res que es pugui conceptualitzar;
  • Genera certesa, perquè es recolza en una presència absoluta, lliure de tot submissió, a cap mena de formulació.

Per accedir a aquest tipus de coneixement cal una subtilització de totes les facultats, mentals, sensitives, perceptives i actives, d’una investigació personal, lliure, sense submissió a cap creença ni religió, però al mateix temps recollint i tenint ben present la creació i oferiment dels grans mestres.

És un procés de coneixement amb tot l’ésser, no només amb la raó. És un coneixement que no és representació, ni fixació, sinó flexibilitat i total llibertat, unes condicions ben necessàries per operar en societats com les nostres que viuen del canvi continu.