Últims articles
Entrevista a les autores de “La Setena Direcció”
“HEM DE DESVETLLAR L’INTERÈS DE LES CRIATURES PER LA RECERCA INTERIOR”. Albert Aguado Albert Aguado entrevista a Maria Fradera i Teresa Guardans, autores de “La setena direcció: el conreu de la interioritat” (Claret). –Dialogal 28, hivern 2008, pgs.42-43- Maria Fradera i Teresa Guardans formen part de l'equip didàctic del CETR i comparteixn la inquietud per afavorir l'educació de la dimensió interior de les persones en el marc d'una societat plural i laica. Ara publiquen aquest llibre, amb orientacions generals i…
NADAL 2008. Celebració a CETR: alguns textos i video.
Introducció Partim de la dada de que el mite del Naixement és un mite còsmic autònom, molt anterior al naixement de Jesús. És un potent mite que posa de relleu, d'una manera molt encertada i detallada, el doble accés a la realitat que tenim els humans: un accés relatiu a les nostres necessitats de vivents i un accés absolut. La dimensió relativa de la realitat i la dimensió absoluta no són dues realitats; són la mateixa realitat que se'ns mostra…
BEN A PROP
Martin Buber (Viena, 1878 – Israel, 1965) Als deixebles que se li acostaven per primer cop, el rabí Bunam acostumava explicar-los la història d'Eisik, fill de Jeckel, de Cracòvia. Aquest, després d'anys de grans penes i treballs que, però, no havien fet pas trontollar la seva fe en Déu, havia rebut en somni l'ordre d'anar a cercar un tresor a Praga, sota el pont que condueix al palau reial. Després que el somni es repetís tres vegades, Eisik va…
Sonríe – Juan Gelman
¿Y alguna vez he sonreído así? ¿Fui como tú de luz, candor que tiembla? ¿Supe dar la mañana, confundirla, equivocar el mundo? ¿Fui como tú despertador de la ternura quieta? ¿Agua capaz? ¿Detuve al aire, al gran maestro? La pureza más desnuda es en tu boca Y avergüenza. Ángeles, ángeles. Quien dice que los vió, nunca los vio. El que los ve se canta para adentro Juan GelmanGotán y otras cuestiones Poesía I (1956-1962). Colección Visor de Poesía,2008
El libro de horas
Aunque todos se esfuerzan por salir de sí mismos Como de la prisión que les odia y encierra, Existe un gran milagro en este mundo: Yo lo siento: se vive toda vida ¿Quién, entonces, la vive? ¿Son las cosas, que como melodía no tocada, en la tarde se quedan, como en arpas? ¿Son los vientos, que alientan las aguas, son las ramas, que están haciendo señas, son las flores, que tejen los perfumes, son las largas, vetustas alamedas? ¿Son los…