Últims articles
Quatre poemes xinesos
Com a resposta Em pregunteu per què estic als monts verd-blaus. Somric I res no dic, vagant, el cor sere, Les flors de presseguer corrent riera avall. Hi ha un altre món dellà del viure mundanal. Li Bai L’immediat final Prosperitat i adversitat, fugaç espuria Que floreix davant els ulls, miratge buit On hostatjar-se un breu instant, fins al return Al punt primer que clou el temps d’aquest sojorn. CUI, Xuanliang Al mestre Zhen un mes d’abril Migrat i…
Rainer Maria Rilke
Oh vida, vida, temps de miracle! Contradicció i contradicció. Sovint Dolent, el camí se’t fa tan aspre! Després, de cop, amplària admirable, Com d’un àngel tens tenses les ales! Oh temps de la vida, oh inexpresable! Però com més m’inclino en mi mateix És fosc és el meu Déu, com enramada Amb cents d’arrels que ben callades beuen. Només pel seu caliués que m’aixeco: Més ja no sé, perquè les meves branques Prou dins descansen, sols el vent les mou…
Reconsiderar la Secularizació
(Josep CASANOVA és Professor de Sociologia a la New School for Social Research (New York) des de 1987) Ha publicat en les àrees de teoria sociològica, religió i política, migració transnacional i globalització. El seu treball més important és Public Religions in the Modern World (Chicago, 1994), obra traduïda al japonès, espanyol, italià, polac, àrab i, properament, a l'indonesi. Actualment és Fellow en la Wissenschaftskolleg zu Berlin. .................................................... Reconsiderar la Secularización: Una perspectiva comparada mundial Josep Casanova
És la religió enigma de la civilització?
En el món actual, les Esglésies s’han convertit en un factor de conflicte i un obstacle per a la “salvació”, sigui això el que sigui. Sobreviuen perquè les seves jerarquies volen convervar el poder i els seus privilegis. Gianni Vattimo 1/03/2009 El País Tots recordarem segurament la famosa frase de Nietzsche sobre la mort de Déu. I també la seva clàusula: Déu seguirà projectant la seva ombra en el nostre món durant molt de temps. Què passaria si apliquéssim la…
“Avui ja no tinc aquests somnis”
Pere Casaldáliga El cardenal Carlo M. Martini, jesuïta, biblista, arquebisbe de Milà i company meu de Parkinson, és un eclesiàstic de diàleg, d’acollida, de renovació a fons, tant de l’església com de la societat. En el seu llibre de confidències i confessions “Col•loquis nocturns a Jerusalem”, diu: “Abans tenia somnis sobre l’Església. Somniava amb una Església que recorre el seu camí en la pobresa i en la humilitat, que no depèn dels poders d’aquest món; en la que s’extirparà d’arrel…