Últims articles
Entrevista a les autores de “La Setena Direcció”
“HEM DE DESVETLLAR L’INTERÈS DE LES CRIATURES PER LA RECERCA INTERIOR”. Albert Aguado Albert Aguado entrevista a Maria Fradera i Teresa Guardans, autores de “La setena direcció: el conreu de la interioritat” (Claret). –Dialogal 28, hivern 2008, pgs.42-43- Maria Fradera i Teresa Guardans formen part de l'equip didàctic del CETR i comparteixn la inquietud per afavorir l'educació de la dimensió interior de les persones en el marc d'una societat plural i laica. Ara publiquen aquest llibre, amb orientacions generals i…
Et saludo, oh ésser!
Et saludo, oh ésser!, que resideixes en el lotus del cor, les dues ales del qual són la consciència i la seva reflexió. Et saludo, oh ésser!, el sol que escampa l'obscuritat de la ignorància. Et saludo, oh ésser!, el promotor de l'amor suprem que sosté totes les coses de l'univers. Oh, ésser!, brilles en el sol amb lluminositat i puresa, i resplendeixes fredament en la lluna. La solidesa de les muntanyes i la velocitat del vent de tu sorgeixen…
NADAL 2008. Celebració a CETR: alguns textos i video.
Introducció Partim de la dada de que el mite del Naixement és un mite còsmic autònom, molt anterior al naixement de Jesús. És un potent mite que posa de relleu, d'una manera molt encertada i detallada, el doble accés a la realitat que tenim els humans: un accés relatiu a les nostres necessitats de vivents i un accés absolut. La dimensió relativa de la realitat i la dimensió absoluta no són dues realitats; són la mateixa realitat que se'ns mostra…
BEN A PROP
Martin Buber (Viena, 1878 – Israel, 1965) Als deixebles que se li acostaven per primer cop, el rabí Bunam acostumava explicar-los la història d'Eisik, fill de Jeckel, de Cracòvia. Aquest, després d'anys de grans penes i treballs que, però, no havien fet pas trontollar la seva fe en Déu, havia rebut en somni l'ordre d'anar a cercar un tresor a Praga, sota el pont que condueix al palau reial. Després que el somni es repetís tres vegades, Eisik va…
Sonríe – Juan Gelman
¿Y alguna vez he sonreído así? ¿Fui como tú de luz, candor que tiembla? ¿Supe dar la mañana, confundirla, equivocar el mundo? ¿Fui como tú despertador de la ternura quieta? ¿Agua capaz? ¿Detuve al aire, al gran maestro? La pureza más desnuda es en tu boca Y avergüenza. Ángeles, ángeles. Quien dice que los vió, nunca los vio. El que los ve se canta para adentro Juan GelmanGotán y otras cuestiones Poesía I (1956-1962). Colección Visor de Poesía,2008