Teresa Guardans

Pràctica de meditació 25

 

 Pràctica 25

 

“Allò que sóc, us ho ofereixo, perquè sou tot el que sóc” (del Núvol del no saber)

 

L’autor del Núvol del no-saber proposa treballar l’atenció plena en el fet mateix d’existir com a via de dissoldre la pantalla de falses identificacions, projectes, expectatives, etc. amb la que l’ego amaga la Realitat, majúscula, Absoluta, Una… dins i fora de nosaltres mateixos.
La proposta de viure la pràctica com una ofrena, com un buidar-se a sí mateix, ajuda a no caure en la trampa de convertir les estones de silenci en exercicis que encara facin créixer més el “jo”, la gran consideració que ens tenim, etc.

 

Pràctica:

1. Recolliment de l’atenció amb ajut de la respiració. Seguir el curs de l’aire una estona, no permetre altres pensaments, només observar la respiració, que la consciència del fet mateix de respirar ens ocupi per complet.

2. Lectura pausada del text, fer-nos-el nostre durant uns minuts:
Procura que res no ocupi la teva ment fora de impuls nu, sense mirar de revestir-lo de cap pensament especial (…) sols que és tal com és. (…) Només un pensament nu i un sentiment cec del teu propi ésser, com si volguessis dir…: Allò que sóc, us ho ofereixo, perquè sou tot el que sóc.
Procura que res no ocupi la teva ment fora de impuls nu, sense mirar de revestir-lo de cap pensament especial relatiu a Déu, a com Ell és en sí mateix, o en les seves obres, sinó sols que és tal com és. Aquest pur impuls no serà altra cosa per al teu pensament i sentiment sinó un pensament nu i un sentiment cec del teu propi ésser, com si volguessis dir…:
Allò que sóc, us ho ofereixo, perquè sou tot el que sóc. (del Núvol del no saber)

Seguir l’orientació proposada. Ens podem ajudar unint alguna breu expressió amb el ritme de la respiració. Cadascú farà servir la/les que més li ajudin a recollir, a silenciar, a eixamplar l’interior per a fer lloc “al sense límits”: Ets. Només Tu. Tot el que sóc. Tot el que sóc, És. Només allò que És, el que És, només el que És….
Respiració i expressió unides, símbol d’aquesta presència d’existir que tot ho és. Tot el que sóc, És. Només la pau és. Només la pau. /És /

3. Unes últimes respiracions fondes, relaxant l’atenció. Al reprendre el “ritme quotidià” mantenir tant com possible l’atenció interior vers al que “És”.

Quan en algun moment del dia s’ha dut a terme una pràctica com aquesta, no és difícil (o no és impossible) en algun altre moment reprendre el fil, tornar-nos a situar dins. Mentre ens dirigim a casa o al lloc de feina, mentre caminem, anem en metro,…