Marià Corbí Cal partir de que les coses no són coses, ni els éssers són éssers. Són només signes, senyals que apunten a la dimensió absoluta. Aquests signes i senyals parlen eficaçment de la dimensió absoluta. De sí mateixos només diuen que són peribles i models d'un vivent. Cada ésser, cada signe, diu una cosa exclusiva del misteri dels mons immensos. Del misteri dels mons diuen que hi és, perquè sí, que és absolut.
Al anochecer

Al anochecer
Edición: Ed. Bubok, 2020. 159p.
ISBN: 978-84-685-4669-8
Descàrrega gratuita o compra on-line
Preu: 6,91
Les paraules no arriben a expressar adequadament el misteri de la realitat, de la vida i del viure humà. Només poden apuntar en aquesta direcció, intententen tocar-ho sense aconseguir-ho mai.
Les paraules ajuden a la ment i al cor humà en la recerca d’aquest enigma sempre present i sempre absent. Ajuden a que la ment comprengui i a que el cor senti el que no es pot ni objectivar, ni representar.
Les paraules giren entorn de l’immens forat negre del gran enigma, sense poder entrar-hi, atrapar-ho, agafar-se a ell.
El treball és comprendre amb la ment fins a sentir amb el cor, i sentir amb el cor fins a comprendre amb la ment.
La profunditat de la ment és el sentir, i la profunditat del sentir és la ment. Ment i sentir s’uneixen en la fondària. Des d’aquí cal treballar i, després, forçar les paraules a suggerir el que s’arriba a veure i sentir.
Hem indagat el nostre propi ésser. Sabem que és només un intent maldestre.