"Crisi de les religions i desmantellament axiològic. El repte de construir sistemes de programació axiològica col·lectiva que necessitem. " Properament farem la onzena edició de les Trobades Internacionals. En aquesta…
Protocol per a grups d’estudi de textos de saviesa (GETS) Aquest protocol no pretén estructurar sinó només donar resposta a demandes concretes que sorgeixen -o que puguin sorgir- de la…
Ampliem el cicle de cinema amb la pel·lícula "Un monstruo viene a verme" de J.A. Bayona. La podreu veure el 15 de desembre, com sempre a les 18.30h.
3 y 4 de noviembre de 16 h a 17.15h (Hora en España) Impartido por: Marta Granés y Jose Manuel Bobadilla Vivimos en una época de cambio acelerado. Las sociedades de conocimiento, sostenidas por la ciencia y la tecnología, han dejado atrás las antiguas formas de organización simbólica, los mitos y las religiones que durante milenios dieron sentido y cohesión a la vida humana. Esta transformación ha traído libertad, autonomía y creatividad, pero también un vacío de sentido. A lo largo de las dos sesiones, exploraremos los fundamentos antropológicos, culturales y epistemológicos que sustentan su visión: Cómo la especie humana, al carecer de una naturaleza fija, se construye a través de la cultura y el lenguaje. Cómo los mitos, símbolos y rituales sirvieron durante siglos para programar colectivamente la vida, y por qué hoy ese modelo ha perdido vigencia. Cómo puede florecer una espiritualidad sin religión, basada en la experiencia directa del "ser", en la lucidez y el amor sin condiciones, y no en la creencia ni en la sumisión.
Proposem la lectura sense creences i sense epistemologia mítica del text fundacional de l’Islam per la importància que té aquesta tradició i per constatar que és possible avui comprendre i sentir la seva gran riquesa
er primer cop, ens apropem al gran corrent no-dual del xivaisme del Caixmir a través dels poemes de Lal Ded, una mística índia del segle XIV. Tot intentant absorbir la seva recerca haurem d’aprofundir en les seves expressions devocionals.
Vivim immersos en les societats del coneixement, però… cap a on anem realment? Estem davant d’una cruïlla: o ens rendim al cibercapitalisme, on tota la tecnologia queda al servei del benefici econòmic i l’explotació… o apostem per una cibercultura postcapitalista, que posi la vida i la justícia social al centre. Aquest curs et convida a mirar més enllà del realisme capitalista del què parlava Mark Fisher, i a qüestionar lògiques que donem per inevitables. Si la tecnologia pot fer-ho tot, per què segueix al servei d’uns pocs? I si fos possible un model tecnocientífic alternatiu, just, habitable i real?
Sherry Turkle Sembla que no coneixem encara l'efecte de l'ús intensiu de la tecnologia sobre la sensibilitat humana. Aquest llibre, del qual oferim un capítol traduït al castellà per mitjans automàtics, aporta informació per comprendre millor on pot i on no ens pot portar la tecnologia dins la comunicació i proposa recuperar la conversa cara a cara, com l'element més humà i humanitzador que tenim. La psicòloga social nord-americana Sherry Turkle basant-se en cinc anys de recerca i entrevistes a llars, escoles i llocs de treball, mostra on ens està conduint l'ús omnipresent del telèfon mòbil.
Jane Goodall "Que trist seria, vaig pensar, que els humans perdéssim el sentit del misteri, la capacitat d’admirar i sentir aquest profund i corprenedor respecte..." Jane Goodall ha deixat infinites aportacions; entre elles, ens ha ensenyat a mirar, a practicar una mirada de comunió amb el desplegament de l'existència, fins sentir el misteri del qual tota vida forma part. Volem recordar unes paraules seves, que ja vam compartir en aquest espai fa uns anys. Provenen d'un bell llibre autobiogràfic: "Gracias a la vida" (Mondadori).
Marta Granés Presentem una recensió de l'interessant llibre de Nicholas Carr " Superficiales ¿qué está haciendo Internet con nuestras mentes" (Ed. Taurus. 2018) que desperta la inquietud sobre els efectes de l'ús de la Xarxa i dels ordinadors sobre la nostra ment. Una inquietud que ja hauríem de tenir activada. Com canvia la forma de llegir, d'escriure, de pensar? Són preguntes que hauríem de fer-nos, tant per nosaltres com pels nostres fills.
Sebastiao Salgado El mes de maig (2025) moria Sebastiâo Salgado, el fotògraf brasiler que a través de la seva obra va documentar els grans reptes contemporanis: migracions, treball, medi ambient... A tall d’homenatge, compartim alguns fragments finals del llibre autobiogràfic: "De mi tierra a la Tierra. Memorias" (La Fábrica, 2023. 164 p.) Un llibre que val la pena assaborir a poc a poc.
Què ofereixen les tradicions religioses a la nova societat d’innovació i canvi continu? Simplement, un altre nivell de coneixement d’“això mateix d’aquí que ens envolta” i de nosaltres mateixos. Que les tradicions religioses ofereixin coneixement, és rellevant per a una societat de coneixement: que ofereixin procés, és pertinent per a una societat mòbil i d’innovació: que ofereixin llibertat de tota manera, és útil per a una societat que ha de crear contínuament totes les seves formes de comprensió, valoració i vida: que ofereixin lucidesa, interès i amor per tot el que existeix, és fonamental per als qui han de disposar de discerniment per construir el seu propi destí i ser gestors de tot el que viu i existeix sobre la terra.
