"Crisi de les religions i desmantellament axiològic. El repte de construir sistemes de programació axiològica col·lectiva que necessitem. " Properament farem la onzena edició de les Trobades Internacionals. En aquesta…
Protocol per a grups d’estudi de textos de saviesa (GETS) Aquest protocol no pretén estructurar sinó només donar resposta a demandes concretes que sorgeixen -o que puguin sorgir- de la…
Ampliem el cicle de cinema amb la pel·lícula "Un monstruo viene a verme" de J.A. Bayona. La podreu veure el 15 de desembre, com sempre a les 18.30h.
Marià Corbí Aquest text no va ser concebut com una exposició, sinó que és el procés de recerca per terrenys que no són habituals també per a l'autor; per aquesta raó les afirmacions noves mostren racionalment els fonaments en què es basen. Corbí ens presenta aquí tant novetats de la seva investigació com aprofundiments de reflexions ja fetes anteriorment. Aquest llibre, com els anteriors sobre epistemologia axiològica, no es pot llegir amb una lectura de corregut, perquè és un conjunt de reflexions i meditacions en què el pensament és viu per afrontar les diverses qüestions que es van presentant en una gran transformació cultural com la que patim. És, doncs, un text que cal meditar-ho com ho va fer l'autor.
Marià Corbí Oferim una petita selecció de AL FINAL DE LA AVENTURA, l´última publicació de Marià Corbí, un nou conjunt de reflexions afrontant les infinites qüestions que planteja la gran transformació cultural que vivim. (Bubok, 2026. pgs. 314-320). Veurem com, per a l'animal humà, el sentir és el guia: com a sistema de senyals guia el dia a dia, com a sentir profund guia l'orientació de la vida. És el fonament de la convivència humana i de la interdependència als equips.
L'axiologia cognitiva és un enfocament transdisciplinari que estudia els valors humans com a estructures formals de processament cognitiu.
El cicle que presentem observarà amb detall el coneixement racional com a eina espiritual. La qualitat humana profunda és racional. Sentir, conèixer i actuar expressen dimensions humanes irrenunciables que permeten tenir notícia de la dimensió absoluta de la realitat. La notícia-experiència de la dimensió absoluta de la realitat no és contrària a la raó, no la suprimeix, la necessita; no només per evitar obstacles innecessaris i desequilibris perillosos, sinó sobretot per poder gaudir de la llibertat, harmonia i plenitud humana. Conèixer el mestratge de grans filòsofs ens ajudarà a gaudir de la realitat que ens envolta d’una manera més plena.
CETR Les imatges més icòniques de la Terra des de l'espai provenen del programa Apol·lo i ara, més recentment, de les imatges fetes per la missió espacial d'Artemis II. Una d'aquelles primeres fotografies fetes per l'astronauta Harrison Schmitt de l'Apolo 17 es va anomenar La Canica Azul; una foto que simbolitza allò que l'escriptor Frank White anomenaria «efecto perspectiva» i que és definit de la manera següent: «Un sentiment místic de profunda conscienciació que senten molts dels que han experimentat vols espacials i han pogut veure la totalitat del nostre pàl·lid punt blau d'una sola vegada».
Marià Corbí El poemari "El encuentro" de Marià Corbí es presenta com una meditació lírica i existencial escrita des de la consciència de la vellesa i la imminència de la mort. A través d'una successió de poemes breus, l'autor articula una radical indagació sobre el sentit de l'existència, el misteri de l'ésser i la relació entre vida, mort i absolut. L'eix central de l'obra és la noció de “misteri”, entesa no com un enigma que s'ha de resoldre, sinó com la realitat última que envolta i constitueix tot allò existent. Corbí insisteix que res no és obvi ni quotidià: tot, des de la natura fins a la mateixa consciència humana, és expressió d'una profunditat insondable. Aquesta intuïció travessa el llibre i es manifesta en la contemplació de paisatges, estacions, animals o fenòmens quotidians, que apareixen com a revelacions del que és absolut.
Teresa Guardans Em fa feliç poder anunciar que surten a la llum els escrits de la Geneviève Lanfranchi. Els qui m'han anat seguint aquests anys potser m'han sentit parlar d’ella, citar-la, o comentar que esperava, algun dia, poder donar a conèixer la seva obra i el seu itinerari. Doncs ja tenim aquí el llibre: "GENEVIÈVE LANFRANCHI. A LA RECERCA DE L'EXISTÈNCIA ESSENCIAL" (Universo de Letras, 2026), en paper i en e-book, edició en català i edició castellana. Per què aquesta dèria meva per una autora francesa, pràcticament desconeguda? Quin és el seu valor? Així responc a aquestes preguntes a la primera pàgina del llibre:
T’has preguntat mai com hem de viure en aquest món tan accelerat, híperconnectat i tecnocientífic? En una era on tot canvia a una velocitat vertiginosa, podem escollir una altra manera de ser, de pensar i de relacionar-nos? En aquest curs explorarem les claus per entendre les noves societats del coneixement i com la nostra supervivència com a espècie està estretament lligada a com ens relacionem amb els altres i amb el planeta. Ens endinsarem en el concepte d’interdependència: no com una debilitat, sinó com una força radical per imaginar formes de vida més justes, sostenibles i plenes de sentit.
Teresa Guardans Estem vivint els efectes de l'anomenada “economia de l'atenció” o “capitalisme de l'atenció”, un model econòmic que basa l'obtenció de beneficis en la captació i la manipulació de l'atenció de milers de milions d'éssers humans. Un model econòmic que desenvolupa tota mena de recursos i estratègies per tal de capturar l’atenció humana en l’entorn digital, fragmentant-la i allunyant-la de l’entorn “presencial”, per tal de crear necessitats i dependències que generin demandes que el mercat s’encarregarà de satisfer. Quins efectes pot tenir sobre el desenvolupament de la qualitat humana? Ens fixarem en alguns factors ben concrets.
En les darreres dècades s’ha produït una implantació i un ús extensiu de la tecnologia a les vides de tothom. La tecnologia s’ha convertit en una interfície entre els subjectes i el seu món, una interfície construïda a partir de la ciència que és estructuralment abstracte i per tant no pot més que interferir en la captació sensitiva-qualitativa de la realitat. A les sessions presentarem amb deteniment alguns efectes que té l’ús de la tecnologia sobre la sensibilitat humana.
