"Crisi de les religions i desmantellament axiològic. El repte de construir sistemes de programació axiològica col·lectiva que necessitem. " Properament farem la onzena edició de les Trobades Internacionals. En aquesta…
Protocol per a grups d’estudi de textos de saviesa (GETS) Aquest protocol no pretén estructurar sinó només donar resposta a demandes concretes que sorgeixen -o que puguin sorgir- de la…
Ampliem el cicle de cinema amb la pel·lícula "Un monstruo viene a verme" de J.A. Bayona. La podreu veure el 15 de desembre, com sempre a les 18.30h.
CETR Presentem el nou Programa d'activitats per aquest curs 2026-2027. Un programa que inclou: • Lectures comentades • Pràctiques de silenci • Caps de setmana d’intensificació • Seminaris • Grups de treball
Ens ha deixat un molt bon amic, en Jaume Patuel, un home entusiasta i cordial, vital fins al final, buscador incansable i col·laborador generós. Amb agraïment, fins sempre Jaume!
Marià Corbí A un vivent que té un doble accés a la realitat se li plantegen dues possibilitats: una és fer totes les construccions culturals recolzades en la nostra condició necessiteu i, per tant, en l'autoreferència a la nostra condició de vivents, la qual cosa suposa que fem les construccions i la seva gestió des de la nostra egocentració que, per les dificultats que es presenten, es transforma en egoisme. L'altra possibilitat recolzem totes les nostres construccions culturals en l'experiència de la dimensió absoluta de la nostra condició humana. La humanitat, en tota la seva història, ha fonamentat tots els trets de la cultura i les seves construccions al servei de la nostra condició d'individualitats necessitades mogudes per l'ego, les necessitats i els desitjos. Des d'aquell individu necessitat i egoista es van construir tots els tipus d'organitzacions socials, tots els col·lectius, països, etc. Tota la realitat de la terra és aquí al nostre servei, disposada a la nostra explotació.
Montserrat Cucarull Una reflexió sobre els resultats obtinguts d'una lectura realitzada alhora de tres textos de saviesa allunyats culturalment i pertanyents a diferents tradicions espirituals, com són l'Evangeli de Lluc (tradició cristiana), els ensenyaments de Lin Chi (budisme), i l'Alcorà, (Islam). Tot un repte per què tot allunyant-se de prendre's al peu de la lletra el què diuen els textos, Cucarull en fa una lectura simbòlica indagant les seves propostes de qualitat humana (CH) i qualitat humana profunda (CHP) des de diferents perspectives, a través de les experiències i vivències de tres grans mestres. El repte per a l'autora consistirà a saber llegir aquests textos, intentant identificar allò que és propi del moment cultural, històric i de la tradició en què van ser escrits i sense necessitat de creure res, poder captar i certificar la qualitat humana que traspuen.
Marià Corbí Aquest text no va ser concebut com una exposició, sinó que és el procés de recerca per terrenys que no són habituals també per a l'autor; per aquesta raó les afirmacions noves mostren racionalment els fonaments en què es basen. Corbí ens presenta aquí tant novetats de la seva investigació com aprofundiments de reflexions ja fetes anteriorment. Aquest llibre, com els anteriors sobre epistemologia axiològica, no es pot llegir amb una lectura de corregut, perquè és un conjunt de reflexions i meditacions en què el pensament és viu per afrontar les diverses qüestions que es van presentant en una gran transformació cultural com la que patim. És, doncs, un text que cal meditar-ho com ho va fer l'autor.
Marià Corbí Oferim una petita selecció de AL FINAL DE LA AVENTURA, l´última publicació de Marià Corbí, un nou conjunt de reflexions afrontant les infinites qüestions que planteja la gran transformació cultural que vivim. (Bubok, 2026. pgs. 314-320). Veurem com, per a l'animal humà, el sentir és el guia: com a sistema de senyals guia el dia a dia, com a sentir profund guia l'orientació de la vida. És el fonament de la convivència humana i de la interdependència als equips.
L'axiologia cognitiva és un enfocament transdisciplinari que estudia els valors humans com a estructures formals de processament cognitiu.
El cicle que presentem observarà amb detall el coneixement racional com a eina espiritual. La qualitat humana profunda és racional. Sentir, conèixer i actuar expressen dimensions humanes irrenunciables que permeten tenir notícia de la dimensió absoluta de la realitat. La notícia-experiència de la dimensió absoluta de la realitat no és contrària a la raó, no la suprimeix, la necessita; no només per evitar obstacles innecessaris i desequilibris perillosos, sinó sobretot per poder gaudir de la llibertat, harmonia i plenitud humana. Conèixer el mestratge de grans filòsofs ens ajudarà a gaudir de la realitat que ens envolta d’una manera més plena.
CETR Les imatges més icòniques de la Terra des de l'espai provenen del programa Apol·lo i ara, més recentment, de les imatges fetes per la missió espacial d'Artemis II. Una d'aquelles primeres fotografies fetes per l'astronauta Harrison Schmitt de l'Apolo 17 es va anomenar La Canica Azul; una foto que simbolitza allò que l'escriptor Frank White anomenaria «efecto perspectiva» i que és definit de la manera següent: «Un sentiment místic de profunda conscienciació que senten molts dels que han experimentat vols espacials i han pogut veure la totalitat del nostre pàl·lid punt blau d'una sola vegada».
Marià Corbí El poemari "El encuentro" de Marià Corbí es presenta com una meditació lírica i existencial escrita des de la consciència de la vellesa i la imminència de la mort. A través d'una successió de poemes breus, l'autor articula una radical indagació sobre el sentit de l'existència, el misteri de l'ésser i la relació entre vida, mort i absolut. L'eix central de l'obra és la noció de “misteri”, entesa no com un enigma que s'ha de resoldre, sinó com la realitat última que envolta i constitueix tot allò existent. Corbí insisteix que res no és obvi ni quotidià: tot, des de la natura fins a la mateixa consciència humana, és expressió d'una profunditat insondable. Aquesta intuïció travessa el llibre i es manifesta en la contemplació de paisatges, estacions, animals o fenòmens quotidians, que apareixen com a revelacions del que és absolut.
