El camí interior ens porta de la necessitat i el desig a la necessitat silenciada. És el camí de la lucidesa i el silenci, de la llibertat, l’amor i l’admiració. En les societats d’innovació, cal continuar presentant el camí interior lligat a creences i formes religioses? El text ens introdueix a la possibilitat d’una espiritualitat laica.
Resulta difícil tancar al Budisme en el marc d’una definició convencional: religió o filosofia, sistema ètic o praxis? Probablement una síntesi de tot plegat, més quelcom peculiar: l’ensinistrament mental, la vigilància de la ment. Com afirma el venerable monjo Walpola Rahula: “ el budisme es una forma que pot ser seguida, practicada i desenvolupada per qualsevol persona. És una disciplina del cos, de la paraula i de l’esperit, un desenvolupament i una purificació de si mateix i per si mateix. Això no té a veure amb la creença, l’oració, l’adoració, o les cerimònies. En aquest sentit, doncs, no conté res que pugui ser anomenat popularment “religiós”. És un senderi que condueix a comprendre la Realitat última, a aconseguir la llibertat, la felicitat, i la pau, mitjançant la perfecció moral, espiritual e intel·lectual”. L’obra inclou una antologia de testos fonamentals de les diferents escoles i corrents del gresol budista.
"La saviesa no es troba en cap llibre ni en la perfecció del saber. Resideix en el moviment de la llibertat en l'aprenentatge. Aprendre no té fi i la saviesa és la fi del patiment" (J. Krishnamurti. "Aprendre és viure"…
Ioga Vashista El gran mite còsmic que mostra allò que el cosmos porta en el seu sí, mostra a cadascú la seva pròpia realitat i la realitat de tot. El text, del Ioga Vashista (Índia, s.V-VIII d.C.?), brolla d’aquest reconeixement…
La setena direcció: el conreu de la interioritat
La época en la que vivimos está atravesada por cambios radicales que afectan a todas las esferas de nuestra vida, incluida la religión. Según el autor, sin embargo, lejos de lamentarnos por la gran crisis de las religiones debemos afrontar el reto de cultivar una espiritualidad creativa, libre de los límites establecidos por creencias y ortodoxias excluyentes. Para ello, hay que releer con coraje y en profundidad las religiones y las tradiciones espirituales en las que nuestros antepasados fundamentaron su calidad humana y espiritual, pues más que nunca necesitamos también calidad humana y espiritual para orientar nuestro futuro y gestionar de forma sostenible nuestras potentes ciencias y tecnologías
Para uma espiritualidade leiga: sem crenças, sem religiões, sem deuses Autor: Marià Corbí Edición: Sao Paulo, Paulus, 2010. 312 p. Encontramo-nos perante uma das maiores crises da humanidade: a de que nada é esquecido, muito menos a religião. O motivo…
A partir del estudio y la meditación sobre textos de grandes maestros espirituales –desde los Upanishads, el Bhagavad Gita, los Brahma Sutras o el Yoga Vâsishtha, a autores como Gaudapada, Sankara, Ramana Maharshi, Nisargadatta, Râmdâs, Prajnanpad o Ramesh- Marià Corbí recoge y comenta temas, con el fin de orientar la meditación. Reflexiones que caminan sobre los frágiles apoyos de las palabras y los símbolos para acercarnos hasta el borde del abismo que es el conocimiento y el sentir silencioso.
El ioga ha anat adquirint cada vegada més importància a Occident i s’ha anat ampliant el coneixement que en tenim, de manera que avui podem triar entre un ventall d’opcions la modalitat que més s’adeqüi a la nostra manera de ser. Però, les coneixem prou bé?
Milers de milions de persones es defineixen com a religioses… i moltes altres, no. Què són les religions? Per què tantes religions? Per què tantes idees i opinions diferents? Quina relació hi ha entre tot allò que forma part d’una religió? Allò que aporten és d’interès exclusiu dels creients o d’interès general?... Una història de les religions, tal qual vol oferir eines que permetin construir respostes a preguntes com aquestes. Presenta recursos per poder interpretar una realitat que és molt plural i multifacètica; recull exemples de creences, dogmes i rituals