Programació del curs

Si la informació és poder, la qualidad humana és comunicació

El tema a desenvolupar aquí és la comunicació tal com s'ha transformat en l'actual societat del coneixement (SC). Per a això serà contrastada amb la informació, amb l'objectiu de destacar les diferències principals i les conseqüències que, al nostre entendre, es deriven quan tots dos termes són confosos. Aquesta confusió es produeix molt sovint, i és deguda a la fascinació general que desperten els avenços de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC). Per emmarcar aquest contrast ens referirem sovint a l'obra Communication Power del sociòleg Manuel Castells, professor universitari i director de l'Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya.

Llegir més

La societat del coneixement i el futur de Catalunya

Cap a una societat del coneixement a Catalunya. Com podem fer-ho? Aquesta transició a una societat del coneixement no és fàcil, però tampoc és una utopia. És possible precisament perquè no hi ha alternativa viable. Ens estem jugant la supervivència, el més obvi i més fort dels valors. També és possible perquè d'alguna manera la societat del coneixement ja despunta a l'horitzó. Els valors generals que aquí hem solament presentat ja han començat a concretar-se en algunes empreses punteres. Per exemple, l'organització plana en xarxa i la meditació introduïdes sistemàticament en empreses com Google. El món de l'empresa és un camp vital per experimentar les societats del coneixement. Així el seu èxit a l'empresa no podrà ser ignorat pels mitjans de comunicació i de retruc pels polítics. Per transitar cap a una societat del coneixement, només caldria que la majoria de la gent ho reconegués i sentís realment necessari, sense alternativa, qüestió de vida o mort. I tard o d'hora ho farem. Tant de bo no sigui massa tard.

Llegir més

EPISTEMOLOGÍA AXIOLÓGICA Y BIOÉTICA GLOBAL Dos herramientas para la construcción de Proyectos Axiológicos Colectivos PACs

Tant la bioètica global com l'epistemologia axiològica tenen un origen comú, que anomenarem la "revolució contemporània del saber". Les dos, són propostes de pensament i d'acció que volen sortir-li al pas al desmantellament axiològic de les societats de coneixement. La bioètica global i l'epistemologia axiològica es converteixen, per a les societats actuals ja siguin societats de coneixement o societats en trànsit, en dues eines pertinents per a la continuació intel•ligent del procés d'hominització. En aquest sentit, les dues propostes no només són complementàries, sinó que s'impliquen mútuament quan es tracta d'elaborar Projectes axiològics concrets PACs. És a dir, maneres de vida que les comunitats humanes, dins de coordenades espai-temporals i culturals específiques, han d'assumir per a la construcció dels seus fins, els seus valors, les formes de cohesió i d'organització social, i d'aquesta manera resistir a les formes de deshumanització que posen en risc la sostenibilitat humana i planetària.

Llegir més

LA ESPIRITUALIDAD LAICA BUSCA RECONOCIMIENTO ACADÉMICO. Comunicación.

Voldria compartir algunes dades que il·lustren el trànsit axiològic en què estem immersos, dades relacionades amb la progressiva presència social d'una espiritualitat secularitzada. En uns pocs anys hem passat de recerques espirituals personals, cultivades "en la intimitat", etiquetades sovint com "espiritualitats a la carta", o ficades totes en un mateix sac New Age i menyspreades des de les religions institucionalitzades, a unes titulacions en espiritualitat amb nivell universitari. I si s'ofereixen és perquè hi ha demanda.En el món empresarial, en l'àmbit educatiu, en el de la salut, etc., es van estenent els aprenentatges relacionats d'una manera o altra amb la pràctica espiritual. I, per tant, es requereixen experts que puguin impartir-los. Els experts en espiritualitat en entorns religiosos es formaven en els seminaris, en els monestirs, els ashrams, les tarikas sufís ... Conseqüència lògica del procés de secularització: si es tracta d'unes capacitats i uns coneixements susceptibles de ser apresos, han de guanyar-se el seu espai en l'àmbit acadèmic.

Llegir més

INDAGACIÓN LIBRE EN TRADICIONES ESPIRITUALES Y DE SABIDURÍA

En les societats de coneixement la qualitat humana i la qualitat humana profunda no són un luxe, són una necessitat sine qua non de supervivència perquè són el principal instrument per gestionar adequadament el seu enorme potencial. Per això no podem confondre més el cultiu de la qualitat humana amb els sistemes de creences que, com els coneixem del passat i en les seves restes presents, són sempre fixos i estàtics, amb tota probabilitat de manera irremissible. Les creences i les ideologies ja no serveixen, com en el passat, com a programa col·lectiu per acotar la realitat -funció social de les religions-. L'alternativa és per Corbí la construcció dinàmica i fluida, amb l'ajuda de la disciplina científica de l'epistemologia axiològica, de projectes axiològics col·lectius.

Llegir més

MÁS ALLÁ O CONTRA LA RELIGIÓN

Són molts els indicis que apunten a aquesta secularització, però vull fixar-me especialment en l'aproximació de les Nacions Unides al fet religiós. Les Nacions Unides valoren la religió com un patrimoni cultural, ètic i espiritual comú de la humanitat. Aquesta valoració ha anat sorgint a causa de l'interès per aconseguir que la pau s'aconsegueixi en les ments dels éssers humans. D'aquest interès va sorgir, especialment en l'època de Federico Mayor Zaragoza, la formulació de la cultura de la pau. El desenvolupament d'aquesta cultura va fer que les diferents divisions, especialment la de ciències humanes i la de cultura, fossin conreant el diàleg intercultural i, per això, el diàleg interreligiós que Raimon Panikkar considerava essencial. Aquesta visió inclusiva i pluralista de la UNESCO liquida ideològicament les pretensions d'exclusivisme radical d'algunes ortodòxies i fonamentalismes religiosos o laics, i això filosòficament tot i que encara no teològicament ni pràcticament.

Llegir més

Consideracions al voltant de la Carta de la Terra des de l’epistemología axiológica

Algunes preguntes bàsiques formulades a la Carta de la Terra des de l'Epistemologia axiològica És l'enfocament filosòfic racional o fins i tot el neurològic ─el de l'home com a animal racional─ l'apropiat per tractar amb els valors? ¿Són suficients els principis racionals per establir finalitats i dur-les a terme, és a dir, per sentir els perills però també les grans oportunitats de les noves societats? En general, la CT implícitament suposa que un cop establerts els seus principis, la formulació conceptual de valors bàsics ─por tant generals i d'alguna manera abstractes─, la responsabilitat humana els portarà a la pràctica. En definitiva, suposa que la formulació i comprensió conceptual dels principis ètics és suficient per motivar, cohesionar i guiar els individus i la societat. I veu en la responsabilitat humana la garantia que això passi.

Llegir més

Crisi axiològica i canvi valoral a Mèxic. Perspectives per a la construcció d’un subjete social ètic.

Des d'aquest espai es comparteix la tesi que l'actual crisi axiològica i el canvi valoral de les societats contemporànies representa l'arrel de totes les crisis que pateix el nostre món. Com sabem, darrere de tota crisi econòmica, política, social, ambiental, religiosa, podem trobar una diversitat d'actes humans que atempten contra la convivència social guiats per l'afany de poder, de domini i de lucre que acaben per imposar les condicions de com ens relacionem tant en l'àmbit personal, social, nacional i internacional. Aquests actes que causen conflicte i que són motivats per valoracions que atempten contra l'Altre (persona, comunitat, classe social, raça, credo, poble, cultura, nació) són el nucli de la crisi axiològica, que si bé no és nova perquè sempre han existit relacions de dominació, sí exigeix ​​però, una profunda revisió amb el propòsit de contribuir a la construcció de nous sabers i pràctiques que canviïn aquesta antropologia de poder per un procés d'humanització on es reconegui el profund valor de la vida com a totalitat amb seves intrínseques relacions de coexistència. Fins al moment no hem acabat d'entendre que l'existència humana depèn de la relació amb els altres, del relligament amb el món, amb la natura i amb l'espiritualitat.

Llegir més

LA GRAN CRISI AXIOLÒGICA QUE S’AMAGA SOTA LA CRISI DE LES RELIGIONS      

La crisi terminal de les religions és molt més que una crisi religiosa, posa de manifest la crisi del patró general de construcció de projectes axiològics col·lectius (PAC) i la necessitat d'un nou patró. La crisi de les religions, s'està vivint en molts llocs com la liquidació d'alguna cosa ja clarament obsolet. És habitual pensar que la crisi de la religió no ha de tenir repercussions importants en la vida col·lectiva. Es creu que amb les ciències, que s'estenen a tots els aspectes de la vida humana, i amb una moral ben assentada i conseqüent, serà suficient. El fonament de la moral, segons aquesta opinió, seria la raó i les virtuts d'acord amb la naturalesa humana. Volem analitzar si això és així o, per contra, el col·lapse de les religions és un problema més greu que una simple crisi religiosa per a la humanitat del segle XXI, tant per a les societats en trànsit a les societats de coneixement, com per a les societats de coneixement mateixes. La nostra afirmació és que el col·lapse de les religions, com la que estem patint en molts llocs del planeta, és la major tragèdia que hem patit.

Llegir més
Back To Top