LA GRAN CRISI AXIOLÒGICA QUE S’AMAGA SOTA LA CRISI DE LES RELIGIONS
La crisi terminal de les religions és molt més que una crisi religiosa, posa de manifest la crisi del patró general de construcció de projectes axiològics col·lectius (PAC) i la necessitat d'un nou patró. La crisi de les religions, s'està vivint en molts llocs com la liquidació d'alguna cosa ja clarament obsolet. És habitual pensar que la crisi de la religió no ha de tenir repercussions importants en la vida col·lectiva. Es creu que amb les ciències, que s'estenen a tots els aspectes de la vida humana, i amb una moral ben assentada i conseqüent, serà suficient. El fonament de la moral, segons aquesta opinió, seria la raó i les virtuts d'acord amb la naturalesa humana. Volem analitzar si això és així o, per contra, el col·lapse de les religions és un problema més greu que una simple crisi religiosa per a la humanitat del segle XXI, tant per a les societats en trànsit a les societats de coneixement, com per a les societats de coneixement mateixes. La nostra afirmació és que el col·lapse de les religions, com la que estem patint en molts llocs del planeta, és la major tragèdia que hem patit.