En el trànsit que estem patint: passar de les societats agràries i agrari-autoritàries i industrials, a les societats de coneixement, no es pot esperar que les generacions joves puguin crear, per si mateixos, els trets adequats a les noves necessitats culturals: el nou funcionament de l'economia, unes noves estructures socials, els nous projectes axiològics col·lectius corresponents al creixement continuat i accelerat de ciències i tecnologies, corresponents a les noves formes de coneixement, i a un cultiu convenient de la qualitat humana i de la qualitat humana profunda avui. És a dir, que puguin generar els trets adequats a la creació contínuament accelerada de coneixements i tecnologies i a tots els trets culturals de les societats de coneixement. I creiem que no ho poden fer perquè són joves i no han tingut temps d'acumular tots els coneixements que es requereixen per a aquesta tasca. Qui haurà de fer aquesta tasca?
Què és això de la governança?
Tenim un problema amb la política, un problema que no s’arregla millorant els instruments de què disposem sinó canviant de problema; no és que tinguem ben identificat el problema i ens falli únicament l’instrument amb el qual pretenem solucionar-lo. El nostre desencert és més radical: la funció de la política ha canviat i continuem pensant que l’únic que han de canviar són les solucions, fent que la mateixa política sigui ara més eficaç o modificant-ne el format.
Daniel Innerarity és catedràtic de filosofia política i social, investigador IKERBASQUE a la Universitat del Pais Basc i director de l’Instituto de Gobernanza Democrática (www.globernance.org). Aquest article prové de: http://www.danielinnerarity.es/
Relacionats
