Societat en canvi

CETR L'article planteja una crítica a la manera com s'entén el pas cap a les anomenades societats del coneixement, assenyalant que aquest procés no suposa una transformació real mentre continuï dominat pel capitalisme neoliberal. La ciència i la tecnologia han estat absorbides per un sistema basat en l'individualisme, el lliure mercat i la rendibilitat a curt termini, cosa que impedeix afrontar de manera efectiva tant la crisi ecològica global com el canvi profund en les formes de viure i sobreviure, avui marcades per la interdependència i el coneixement. Davant de discursos com el “capitalisme verd”, el “capitalisme conscient” o el “multicapitalisme”, l'article exposa que aquestes propostes no trenquen amb la lògica del sistema, sinó que la maquillen incorporant selectivament crítiques ecològiques i socials per assegurar-ne la continuïtat. Transitar cap a les societats del coneixement, només serà possible mitjançant un projecte axiològic col·lectiu que superi l'individualisme, reconegui la interdependència entre éssers humans i naturalesa, i situï el desenvolupament científic i tecnològic al servei del benestar comú i de la vida en conjunt.

Marià Corbí No és acceptable abandonar els joves perquè no se sap què dir-los que sigui acceptat per ells, o perquè els hi prediquem amb un missatge del passat, que pensem que és l'únic vàlid i que no accepten. Cal cercar una solució urgentment. Molts no saben què fer i donen allò que tenen a persones que ja pertanyen a l'últim terç de la vida; a persona que, forçades a allunyar-se de les formes tradicionals de la religió, per les transformacions de les maneres de viure i de les cultures, encara els resten no pocs elements de la tradició. També aquests estan desemparats i sense ajuda. Els qui dediquen la seva vida i els seus esforços a aquest tipus de persones fan molt bé. Tanmateix, cal fer un gran esforç per trobar una solució per a les generacions futures, perquè d’elles en serà el món, la cultura, l'espiritualitat i tot.

En el trànsit que estem patint: passar de les societats agràries i agrari-autoritàries i industrials, a les societats de coneixement, no es pot esperar que les generacions joves puguin crear, per si mateixos, els trets adequats a les noves necessitats culturals: el nou funcionament de l'economia, unes noves estructures socials, els nous projectes axiològics col·lectius corresponents al creixement continuat i accelerat de ciències i tecnologies, corresponents a les noves formes de coneixement, i a un cultiu convenient de la qualitat humana i de la qualitat humana profunda avui. És a dir, que puguin generar els trets adequats a la creació contínuament accelerada de coneixements i tecnologies i a tots els trets culturals de les societats de coneixement. I creiem que no ho poden fer perquè són joves i no han tingut temps d'acumular tots els coneixements que es requereixen per a aquesta tasca. Qui haurà de fer aquesta tasca?

Sherry Turkle Sembla que no coneixem encara l'efecte de l'ús intensiu de la tecnologia sobre la sensibilitat humana. Aquest llibre, del qual oferim un capítol traduït al castellà per mitjans automàtics, aporta informació per comprendre millor on pot i on no ens pot portar la tecnologia dins la comunicació i proposa recuperar la conversa cara a cara, com l'element més humà i humanitzador que tenim. La psicòloga social nord-americana Sherry Turkle basant-se en cinc anys de recerca i entrevistes a llars, escoles i llocs de treball, mostra on ens està conduint l'ús omnipresent del telèfon mòbil.

Marta Granés Presentem una recensió de l'interessant llibre de Nicholas Carr " Superficiales ¿qué está haciendo Internet con nuestras mentes" (Ed. Taurus. 2018) que desperta la inquietud sobre els efectes de l'ús de la Xarxa i dels ordinadors sobre la nostra ment. Una inquietud que ja hauríem de tenir activada. Com canvia la forma de llegir, d'escriure, de pensar? Són preguntes que hauríem de fer-nos, tant per nosaltres com pels nostres fills.