La trobada amb l’Altre
El periodista i escriptor polonès Ryszard Kapuscinski reflexiona sobre les maneres en què les diferents cultures van establir contacte al llarg de la història i sobre els desafiaments que enfronta l'alteritat. És un fragment del recull de conferències: El encuentro con el Otro (Anagrama, 2007) Des de sempre, la trobada amb l'Altre ha estat una experiència universal i fonamental per a la nostra espècie. Segons diuen els arqueòlegs, els primers grups humans eren petites famílies o tribus de trenta a cinquanta individus. Si haguessin estat més nombroses, el seu nomadisme hauria perdut rapidesa i eficiència. Si haguessin estat més reduïdes, l'autodefensa eficaç i la lluita per la supervivència els haurien resultat més difícils. Heus aquí, doncs, a la nostra petita família o tribu vagant a la recerca d'aliment. Tot d'una, es topa amb una altra família o tribu i descobreix que hi ha altres persones al món. Quin pas més…
Terror i ordre econòmic: una lectura hegeliana de la crisi
Si realment es vol analitzar en profunditat l'actual crisi sistèmica del món occidental i en especial europeu, cal instal·lar-se, com a punt de partida imprescindible, en el pla teorètic de l'esperit que ens situa en una nova perspectiva d'anàlisi. Cal destacar, sobretot, que per esperit entenem la instància humana que genera la construcció simbòlica del món (idees, conceptes, teories, categories, valors). L'esperit constitueix la segona naturalesa de l'ésser humà, que és en rigor la seva naturalesa estrictament humana (la seva altra naturalesa és la biològica, compartida amb altres éssers del regne animal). És el seu segon origen. La inauguració del món simbòlic, indica el naixement del món de l'esperit i comporta el segon naixement de l'ésser humà. Per això, el punt de partida de tota anàlisi resideix en la consciència, les seves figures i els seus continguts. La matèria primera del coneixement és aportada per l'elaboració per l'esperit de les…
Transformar una il·lusió
(publicat a El País, 23 d’Abril 2012) El passat 2 de març, Daniel Innerarity escrivia l'article desenredar una il·lusió , en què qüestionava "el mite de la democràcia digital". La tesi del filòsof és que els optimistes digitals, als que anomena cyber-cons (aquells que han previst que Internet generaria una major participació ciutadana com a conseqüència de la lliure circulació d'informació), han fracassat perquè "Internet no elimina les relacions de poder sinó que les transforma "en un exercici esnob i lampedusià: que tot canviï perquè res canviï. La Xarxa descentralitza el poder de les idees, l'economia i la societat ... però reprodueix, finalment, el poder ja existent, afirma Innerarity. Aquesta línia de pensament es fonamenta en prestigioses veus i arguments sòlids. Pierre Rosanvallon , per exemple, en el seu llibre La contrademocràcia adverteix que l'apel·lació als ciutadans, pròpia de la democràcia directa, condueix a la temptació populista. I que la…
Zygmunt Bauman: “La meritocràcia està greument ferida”
Article publicat al diari ARA. 25/12/2011. Esmorzar restringit de Zygmunt Bauman, 86 anys, amb quatre periodistes, els editors catalans (Arcàdia) i els organitzadors de Converses a la Pedrera . Una hora de respostes lúcides i molt sòlides de la qual surto entusiasmat per la claredat d'idees i alarmat perquè les idees són clares però el present que dibuixa, espès. Les resumeixo en onze blocs. Amb tots vostès, i sense interrupcions, un sociòleg que no fa prediccions però les encerta. Perfil: Zygmunt Bauman (Polònia, 1925), sociòleg i filòsof, arriba cinc minuts tard perquè venia de fumar i marxarà amb pressa per tornar a fumar. Fa 70 anys que ho fa. Expulsat el 1968 de la Universitat de Varsòvia per raons polítiques, des de fa quaranta anys està establert a la Gran Bretanya, a la Universitat de Leeds, de la qual és professor emèrit. Va formular el concepte de "modernitat líquida",…
Espiritualitat i política: independència completa i relació profunda
En aquest article publicat en l'obra col·lectiva: Espiritualidad y política (Cristóbal Cervantes, ed.; Kairós, 2011. 346 p.), Corbí qüestiona: “L'organització de les societats és perfectament autònoma de la religió i l'espiritualitat, però en aquesta nova situació sorgeix un problema inesperat: d'on trauran els col·lectius la qualitat humana que en el passat van proporcionar les religions per via de les creences? Les noves societats, dotades de potents ciències i tecnologies en ràpid creixement constant, necessiten de la qualitat humana, i de la gran qualitat humana, per gestionar el poder de les seves tecnociències, gestionar-se a sí mateixes i gestionar el medi. No podem ser tan necis com per pretendre inventar-ho tot de nou... descarregar l'article Nuestras reflexiones se sitúan en las sociedades desarrolladas. En ellas los modos preindustriales de sobrevivencia han desaparecido por completo, con excepción de algunos pocos residuos; la industrialización se ha extendido a todos los…