Societat en canvi

Guía para entender la atracción que ejercen las religiones sobre los laicos. Fuente: José Antonio Pagola Jesús. Una aproximación histórica. PPC, Madrid, 2008. Exposición rigurosa de las investigaciones actuales sobre el Jesús histórico. Censurado por la Comisión para la Doctrina de la Fe, en septiembre aparecerá la nueva edición con el nihil obstat del obispo de San Sebastián. Benedicto XVI Jesús de Nazaret. La Esfera de los Libros, 2007. Meditación del Papa sobre Cristo que "no es en modo alguno un acto magisterial". Intenta demostrar que los evangelios transmiten al auténtico Jesús histórico. Roger Haight Jesús símbolo de Dios. Trotta, Madrid, 2007. Censurado por la Congregación para la Doctrina de la Fe, propone una cristología simbólica y no dogmática. Y reflexiona sobre Jesús de Nazaret en un clima de diálogo entre religiones. E. Pagels y Karen L. King El Evangelio de Judas y la formación del cristianismo. Kairós, Barcelona, 2008…

    Rafael Díaz-Salazar COM ES CONSTRUEIXEN LA MORAL COMUNA I LES LLEIS EN UNA SOCIETAT PLURALISTA? * Si existeix algun tipus de moral objectiva que impedeixi que la laïcitat es converteixi en coartada per al relativisme nihilista i amoral, aquesta és l’universalisme ètic, no vinculat a la llei natural. Esta construït pels diversos subjectes ètics –religiosos i no religiosos- que existeixen en una societat i que volen establir normes morals vinculants. Conscients de la distinció entre moral i dret, desitgen establir una moralitat bàsica per a tota llei. En aquest sentit, l’ètica d’una societat pluralista és laica; és a dir, no està predeterminada per un principi extern a la pròpia societat, com seria la llei natural o Déu. Això no significa, de cap manera, que l’ètica laica hagi de ser antirreligiosa, arreligiosa o tancada a les aportacions ètiques que provenen de les religions, ja que aquestes poden i han d’intervenir…

   Cal educar per la convivència? La implantació a Espanya d'una nova assignatura, "Educació per la Ciutadania i els Drets Humans", i les reaccions generades a ran d'aquest fet, han posat en evidència alguns dels reptes que tenim plantejats i als quals cal fer front de manera col•lectiva; una matèria que enguany ja s'imparteix en un dels cursos de secundària i l'any vinent estarà present, també, al final de la Primària. El decret del Govern de l'Estat pel que fa a l'ensenyament a Primària, explica que l'aprenentatge de l'àrea va més enllà d'uns coneixements concrets per mirar de centrar-se en les pràctiques escolars que estimulen el pensament crític i la participació, que faciliten l'assimilació dels valors en els que es fonamenta la societat democràtica amb l'objecte de formar futurs ciutadans responsables, participatius i solidaris. En la mateixa línia s'expressa el decret de secundària: la matèria busca el ple desenvolupament de…

Cristianisme al Segle XXI fa públic el seu posicionament sobre la LOE i l’assignatura d’Educació cívica per a la ciutadania i els Drets Humans. Instem a la Conferència Episcopal a buscar amb valentia noves vies per fer front als reptes educatius que planteja la pluralitat. Cristianisme al Segle XXI és una associació formada per dones i homes, membres d’entitats cristianes que creiem en el missatge d’amor i d’esperança de l’Evangeli, que defensem un cristianisme no excloent ni exclusivista. L’actitud involucionista i intransigent d’un sector considerable de la jerarquia de l'Església catòlica espanyola, ha tornat a quedar en evidència en els documents sobre l’ensenyament de la religió catòlica i l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania. En coherència amb el nostre escrit sobre laïcitat i laïcisme que es va fer públic el 15 de març de 2004 al Centre Interreligiós de Barcelona, i que es pot llegir al Balanç del curs 2003-2004,…

Josep Maria Lozano* Vamos todos repitiendo obedientemente el mantra "sociedad del conocimiento". Pero, ¿qué sociedad y qué conocimiento? En la sociedad que parece emerger, la vieja división entre cultura literaria y cultura tecnocientífica queda en un segundo lugar. En realidad, la sociología recreativa insiste en que la división entre ambas culturas se ha resuelto a favor de la tecnociencia. A pesar de eso, la "crisis de las humanidades" sólo ha llegado a ser comprendida muy recientemente a través de pensadores como George Steiner o Peter Sloterdijk. Éste último afirmaba no hace mucho que "la cultura humanista, basada en el libro y en una educación monopolizada por el sacerdote y el maestro, ha perdido definitivamente su capacidad para moldear al hombre". Desde la aceptación de dicha crisis, ¿pueden tener todavía algún papel las humanidades en la emergente (ehem!) sociedad del conocimiento? Hay ciertas tendencias que, a mi parecer, lo confirman, siempre…