Societat en canvi

      Antonio Bolívar * La qüestió central en educació, com hem apuntat abans*, és com la ciutadania, degudament reformulada avui, pugui ser una manera de conciliar el pluralisme de l'escola comuna i la condició multicultural. Entre l'Escila d'una ciutadania homogènia (assimilacionisme) i la Caribdis d'una ciutadania diferenciada (segregació), l'educació intercultural de la ciutadania busca compatibilitzar un nucli ètic i cultural comú amb el reconeixement de les diferències de cada grup i amb els contextos locals comunitaris. A més de la llengua pròpia, el currículum ha de ser redissenyat de manera que inclogui també els sabers, coneixements i valors de la cultura originària. Això no exclou incorporar els elements i continguts de la cultura majoritària i de la universal. […] Les identitats culturals no tenen un caràcter metafísic, sinó contextual i històric, subjecte a canvi i evolució. Des d'un enfocament històric, tota cultura és una construcció social amb la funció de…

En una España cada vez más agnóstica, crece la curiosidad por lo sagrado - Hay un auténtico 'boom' editorial - La gente busca versiones de la religión distintas a la oficial. GABRIELA CAÑAS 06/08/2008 Fuente: En la última década se han publicado en España hasta 463 libros en cuyos títulos aparece la palabra "evangelio". Es casi el doble que en la década anterior. También han aumentado en este decenio los libros dedicados a la Virgen María o Jesús de Nazaret. Es verdad que cada vez se publican más libros en España, lo que indica que en una sociedad cada día más laica no decae el interés por lo sagrado. La Biblia, El nombre de la Rosa o El código da Vinci son best-sellers indiscutibles, pero el fenómeno de la literatura religiosa (o que utiliza referentes religiosos para sus tramas) es un fenómeno que goza en España de muy buena salud.…

Guía para entender la atracción que ejercen las religiones sobre los laicos. Fuente: José Antonio Pagola Jesús. Una aproximación histórica. PPC, Madrid, 2008. Exposición rigurosa de las investigaciones actuales sobre el Jesús histórico. Censurado por la Comisión para la Doctrina de la Fe, en septiembre aparecerá la nueva edición con el nihil obstat del obispo de San Sebastián. Benedicto XVI Jesús de Nazaret. La Esfera de los Libros, 2007. Meditación del Papa sobre Cristo que "no es en modo alguno un acto magisterial". Intenta demostrar que los evangelios transmiten al auténtico Jesús histórico. Roger Haight Jesús símbolo de Dios. Trotta, Madrid, 2007. Censurado por la Congregación para la Doctrina de la Fe, propone una cristología simbólica y no dogmática. Y reflexiona sobre Jesús de Nazaret en un clima de diálogo entre religiones. E. Pagels y Karen L. King El Evangelio de Judas y la formación del cristianismo. Kairós, Barcelona, 2008.…

    Rafael Díaz-Salazar COM ES CONSTRUEIXEN LA MORAL COMUNA I LES LLEIS EN UNA SOCIETAT PLURALISTA? * Si existeix algun tipus de moral objectiva que impedeixi que la laïcitat es converteixi en coartada per al relativisme nihilista i amoral, aquesta és l’universalisme ètic, no vinculat a la llei natural. Esta construït pels diversos subjectes ètics –religiosos i no religiosos- que existeixen en una societat i que volen establir normes morals vinculants. Conscients de la distinció entre moral i dret, desitgen establir una moralitat bàsica per a tota llei. En aquest sentit, l’ètica d’una societat pluralista és laica; és a dir, no està predeterminada per un principi extern a la pròpia societat, com seria la llei natural o Déu. Això no significa, de cap manera, que l’ètica laica hagi de ser antirreligiosa, arreligiosa o tancada a les aportacions ètiques que provenen de les religions, ja que aquestes poden i han d’intervenir…

   Cal educar per la convivència? La implantació a Espanya d'una nova assignatura, "Educació per la Ciutadania i els Drets Humans", i les reaccions generades a ran d'aquest fet, han posat en evidència alguns dels reptes que tenim plantejats i als quals cal fer front de manera col•lectiva; una matèria que enguany ja s'imparteix en un dels cursos de secundària i l'any vinent estarà present, també, al final de la Primària. El decret del Govern de l'Estat pel que fa a l'ensenyament a Primària, explica que l'aprenentatge de l'àrea va més enllà d'uns coneixements concrets per mirar de centrar-se en les pràctiques escolars que estimulen el pensament crític i la participació, que faciliten l'assimilació dels valors en els que es fonamenta la societat democràtica amb l'objecte de formar futurs ciutadans responsables, participatius i solidaris. En la mateixa línia s'expressa el decret de secundària: la matèria busca el ple desenvolupament de…