Projectem des de l’oblit?
(http://www.josepmlozano.cat 12/07/2011) De vegades em pregunto si el que explica la inquietud i el neguit en què vivim, sobretot pel que fa a projectar el futur, no és altra cosa que la mostra de la nostra enorme, infinita, inesgotable capacitat d'oblit. Ho pensava quan reprenia el que la UNESCO anomenava els quatre pilars de l'educació en el seu informe Learning: The Treasure Within, i que no són altres que aprendre a conèixer, a fer, a conviure i a ser. Qui se'n recorda avui d'aquest marc de referència? Com a proposta i projecte educatius no estan malament, certament. I avui que tots parlem i repetim que l'aprenentatge no es redueix a l'escolarització, que és tan important desenvolupar la capacitat de convertir qualsevol situació en una oportunitat d'aprenentatge i, sobretot, que aprendre és el gran repte de les nostres societats i organitzacions, ens queda sempre la pregunta pendent: aprendre què? No estaria…
Temps borrascosos
(article publicat a La Vanguardia, 27 d'agost, 2011. p.13) Tamisats per l’ensopiment de les vacances arriben els cruixits d'un món en fallida. Fets inconnexos però que junts componen una nova trama de vida. Crema Londres, la xenofòbia massacra a Noruega, les borses s'enfonsen, l'euro s'avergonyeix, la ficció europea s'esvaeix, Estats Units en fallida, la crisi financera corroeix estalvis i devora llocs de treball, els polítics s'amaguen per capejar el temporal, les revolucions àrabs segueixen removent el món entre l’heroisme ciutadà i la violència de tirans irredempts, moviments socials fets d'una barreja de fàstic i d’esperança estenen la indignació d'Espanya fins a l'Índia, passant per Grècia i Israel. Pinzellades d'un quadre d'història en trànsit de ser. I encara que no ho sembli hi ha un fil conductor. A l'arrel, el que hi ha és la crisi d'un model. No només d'un model econòmic dominat per un capitalisme financer especulatiu que va…
Guía de perplejos
Selección del capítulo 8, “Una ética sin absolutos”, del libro: Después de Dios: la religión y las redes de la ciencia, el arte, las finanzas y la política. Madrid, Siruela, 2011. pgs. 391-403. Saber más: www.siruela.com/archivos/fragmentos/DespuesdeDiosfrag.pdf Una sensación de crisis domina el mundo de hoy. A medida que las antiguas figuras y patrones se desmoronan, se percibe que nos encontramos en un punto crítico, pero aún no se pueden discernir los contornos del llamado nuevo orden mundial. este malestar no es el simple resultado de la ansiedad que acompaña y caracteriza al nuevo milenio. Más bien hay una creciente conciencia de que las estructuras mismas que constituyen el mundo cambian cada vez más deprisa, de modo que la realidad misma se transforma de manera inesperada. Estos momentos de transición tienden a generar inseguridad e incertidumbre. En nuestros días, como en la época de Lutero, el suelo se abre bajo nuestros…
Què està fent Internet amb les nostres ments?
La tercera part de la població mundial ja és ‘internauta’. La revolució digital creix a molta velocitat. Nicholas Carr, reflexiona sobre aquest fenomen en el llibre Superficiales. ¿Qué está haciendo Internet con nuestras mentes? (Taurus, 2011). En una entrevista deia: “penso que ens dirigim vers un ideal molt utilitari, on el que importa és l’eficiència a l’hora de processar la informació i on deixa de tenir-se en compte el pensament contemplatiu, obert, que no té necessàriament una finalitat pràctica i que estimula la creativitat, però. La tercera parte de la población mundial ya es 'internauta'. La revolución digital crece veloz. Nicholas Carr, en su libro Superficiales. ¿Qué está haciendo Internet con nuestras mentes? (Taurus, 2011) reflexiona sobre el fenómeno. “En mi opinión- afirma en una entrevista-, nos estamos dirigiendo hacia un ideal muy utilitario, donde lo importante es lo eficiente que uno es procesando información y donde deja de apreciarse el pensamiento…
L’educació davant el nou escenari
Conferència pronunciada dins el cicle “La crisi, una oportunitat de canvi”, organitzat pel col·lectiu Espai Obert (Abril 2010) i que ara ha publicat el Centre d’Estudis Francesc Eiximenis descarregar el pdf Reflexionar sobre l’educació des de la perspectiva d’un cicle que es proposa encarar l’actual crisi en clau de renovació, significa mirar de trobar quines oportunitats d’avenç ens ofereix la situació present. L’àmbit de l’educació no ha necessitat la crisi per despertar; ja fa temps que procura adequar-se i donar respostes a un escenari en constant transformació. Els interrogants sobre com educar d’una forma més integral, més plenament humana, fa molt que són oberts donant peu a tota mena de tempteigs i de propostes. Certament, però, la sotragada de la crisi hi ha aportat alguna cosa valuosa: urgència i convenciment. La crisi generalitzada ha afavorit una major consciència col·lectiva dels efectes de la manca de qualitat humana; és a…