Transformar una il·lusió
(publicat a El País, 23 d’Abril 2012) El passat 2 de març, Daniel Innerarity escrivia l'article desenredar una il·lusió , en què qüestionava "el mite de la democràcia digital". La tesi del filòsof és que els optimistes digitals, als que anomena cyber-cons (aquells que han previst que Internet generaria una major participació ciutadana com a conseqüència de la lliure circulació d'informació), han fracassat perquè "Internet no elimina les relacions de poder sinó que les transforma "en un exercici esnob i lampedusià: que tot canviï perquè res canviï. La Xarxa descentralitza el poder de les idees, l'economia i la societat ... però reprodueix, finalment, el poder ja existent, afirma Innerarity. Aquesta línia de pensament es fonamenta en prestigioses veus i arguments sòlids. Pierre Rosanvallon , per exemple, en el seu llibre La contrademocràcia adverteix que l'apel·lació als ciutadans, pròpia de la democràcia directa, condueix a la temptació populista. I que la…
Zygmunt Bauman: “La meritocràcia està greument ferida”
Article publicat al diari ARA. 25/12/2011. Esmorzar restringit de Zygmunt Bauman, 86 anys, amb quatre periodistes, els editors catalans (Arcàdia) i els organitzadors de Converses a la Pedrera . Una hora de respostes lúcides i molt sòlides de la qual surto entusiasmat per la claredat d'idees i alarmat perquè les idees són clares però el present que dibuixa, espès. Les resumeixo en onze blocs. Amb tots vostès, i sense interrupcions, un sociòleg que no fa prediccions però les encerta. Perfil: Zygmunt Bauman (Polònia, 1925), sociòleg i filòsof, arriba cinc minuts tard perquè venia de fumar i marxarà amb pressa per tornar a fumar. Fa 70 anys que ho fa. Expulsat el 1968 de la Universitat de Varsòvia per raons polítiques, des de fa quaranta anys està establert a la Gran Bretanya, a la Universitat de Leeds, de la qual és professor emèrit. Va formular el concepte de "modernitat líquida",…
Espiritualitat i política: independència completa i relació profunda
En aquest article publicat en l'obra col·lectiva: Espiritualidad y política (Cristóbal Cervantes, ed.; Kairós, 2011. 346 p.), Corbí qüestiona: “L'organització de les societats és perfectament autònoma de la religió i l'espiritualitat, però en aquesta nova situació sorgeix un problema inesperat: d'on trauran els col·lectius la qualitat humana que en el passat van proporcionar les religions per via de les creences? Les noves societats, dotades de potents ciències i tecnologies en ràpid creixement constant, necessiten de la qualitat humana, i de la gran qualitat humana, per gestionar el poder de les seves tecnociències, gestionar-se a sí mateixes i gestionar el medi. No podem ser tan necis com per pretendre inventar-ho tot de nou... descarregar l'article Nuestras reflexiones se sitúan en las sociedades desarrolladas. En ellas los modos preindustriales de sobrevivencia han desaparecido por completo, con excepción de algunos pocos residuos; la industrialización se ha extendido a todos los…
Projectem des de l’oblit?
(http://www.josepmlozano.cat 12/07/2011) De vegades em pregunto si el que explica la inquietud i el neguit en què vivim, sobretot pel que fa a projectar el futur, no és altra cosa que la mostra de la nostra enorme, infinita, inesgotable capacitat d'oblit. Ho pensava quan reprenia el que la UNESCO anomenava els quatre pilars de l'educació en el seu informe Learning: The Treasure Within, i que no són altres que aprendre a conèixer, a fer, a conviure i a ser. Qui se'n recorda avui d'aquest marc de referència? Com a proposta i projecte educatius no estan malament, certament. I avui que tots parlem i repetim que l'aprenentatge no es redueix a l'escolarització, que és tan important desenvolupar la capacitat de convertir qualsevol situació en una oportunitat d'aprenentatge i, sobretot, que aprendre és el gran repte de les nostres societats i organitzacions, ens queda sempre la pregunta pendent: aprendre què? No estaria…
Temps borrascosos
(article publicat a La Vanguardia, 27 d'agost, 2011. p.13) Tamisats per l’ensopiment de les vacances arriben els cruixits d'un món en fallida. Fets inconnexos però que junts componen una nova trama de vida. Crema Londres, la xenofòbia massacra a Noruega, les borses s'enfonsen, l'euro s'avergonyeix, la ficció europea s'esvaeix, Estats Units en fallida, la crisi financera corroeix estalvis i devora llocs de treball, els polítics s'amaguen per capejar el temporal, les revolucions àrabs segueixen removent el món entre l’heroisme ciutadà i la violència de tirans irredempts, moviments socials fets d'una barreja de fàstic i d’esperança estenen la indignació d'Espanya fins a l'Índia, passant per Grècia i Israel. Pinzellades d'un quadre d'història en trànsit de ser. I encara que no ho sembli hi ha un fil conductor. A l'arrel, el que hi ha és la crisi d'un model. No només d'un model econòmic dominat per un capitalisme financer especulatiu que va…