Ciencias y poder
Puntos teóricos centrales Las ciencias son un tipo de lenguaje en el que se ha desaxiologizado la semántica, es decir, se ha eliminado de los términos todo elemento de deseo, por parte del sujeto, y todo elemento de estímulo, por parte del objeto. Pero, a pesar de este artificio, no puede olvidarse que las ciencias y las tecnologías son una creación de un animal viviente para vivir. La prueba está en que, en ningún momento, abandona su carácter dual. Trata objetos e interpreta la realidad objetivamente. Como creación de sujetos necesitados, está transida por la condición de instrumento para vivir. Por ello, parte de un propósito y tiene un fin. Ese propósito y fin serán desaxiologizado si se trata de propósito y fin científico (hipótesis, teoría, verificación de la teoría), o axiológicos, si se hacer referencia a los problemas o soluciones que han de proporcionar esas ciencias y tecnologías. En…
Tot reflexionant al voltant de la crisi econòmica
No sé si l’actual situació de crisi en què està sumida la nostra economia té molt a veure amb la dimensió espiritual atribuïda a la naturalesa humana. Però a mi m’ha semblat que d’un fenomen com aquest, que afecta tan profundament la nostra supervivència col·lectiva, en podem treure lliçons per al nostre potencial de creixement interior. Intentaré doncs llistar algunes de les reflexions que m’ha suggerit l’ actual crisi econòmica sense passar per la descripció del seu desenvolupament que em sembla que és prou coneguda. En primer lloc, costa d’entendre fins a quin punt ens ha arribat tot aquest xàfec sense esperar-lo. O potser a tots ens anava bé pensar que estàvem situats en la definitiva superació de les crisis cícliques del capitalisme. En qualsevol cas, el sistema s’aguantava (i s’aguanta encara) pel consum creixent, tant si és necessari com irracional. Els que aixecaven veus crítiques eren sospitosos d’esquerranisme antisistema…
Intervenció de Marià Corbí en IFEST’08
«La nostre espècie es caracteritza per la seva capacitat de distingir la necessitat de la realitat de la pròpia realitat. És el que explica la nostra flexibilitat, un avantatge gràcies al qual ens hem pogut ensenyorir de la terra». «La parla, la doble experiència de la realitat i la flexibilitat són les qualitats que potencien la nostra capacitat d’innovació cientifico-tècnica». «L’absolutització de qualsevol “com” o manera de fer, comporta la pèrdua de la flexibilitat i per tant, d’aquesta capacitat d’innovació». «L’època de les religions ja ha passat. Però és necessari endinsar-se en l’experiència absoluta de lo real que els nostres avantpassats anomenaven espiritualitat i adaptar-la a la laïcitat.» «Només aquells qui siguin capaços d’acceptar les coses tal com són comprendran allò a què s’enfronten i tindran la capacitat de trobar la solució més adequada d’acord amb el saber científic i tecnològic del que disposin.» Intervenció de Marià Corbí:…
Hacia una sociedad de conocimiento
Marta Granés, licenciada en Estudios de Asia Oriental, profesora de CETRArtículo para la Revista Alternativas -Revista de análisis y reflexión teológica- nº 29 Enero-Junio 2005. Ed. Lascasiana. Managua. revista.alternativas@gmail.com Este escrito va a versar sobre los trazos característicos de la sociedad llamada de conocimiento o de innovación continua y sobre las consecuencias que su implantación conlleva respecto al trabajo. No debe entenderse como una prospectiva social sino más bien un intento de análisis de lo que está pasando. Caracterización de la sociedad de conocimiento. Llamamos sociedad de conocimiento a aquella cuyos sistemas de producción dependen directamente de la ciencia y la tecnología lo que quiere decir que sobrevive a través de la producción de conocimientos. La sociedad de conocimiento vive pues de la innovación, del cambio está en continuo movimiento. Las innovaciones que produce serán primariamente científicas y tecnológicas pero afectan al tipo de trabajo, a la organización de los…
L’EDUCACIÓ PÚBLICA I LES IDENTITATS CULTURALS
Antonio Bolívar * La qüestió central en educació, com hem apuntat abans*, és com la ciutadania, degudament reformulada avui, pugui ser una manera de conciliar el pluralisme de l'escola comuna i la condició multicultural. Entre l'Escila d'una ciutadania homogènia (assimilacionisme) i la Caribdis d'una ciutadania diferenciada (segregació), l'educació intercultural de la ciutadania busca compatibilitzar un nucli ètic i cultural comú amb el reconeixement de les diferències de cada grup i amb els contextos locals comunitaris. A més de la llengua pròpia, el currículum ha de ser redissenyat de manera que inclogui també els sabers, coneixements i valors de la cultura originària. Això no exclou incorporar els elements i continguts de la cultura majoritària i de la universal. […] Les identitats culturals no tenen un caràcter metafísic, sinó contextual i històric, subjecte a canvi i evolució. Des d'un enfocament històric, tota cultura és una construcció social amb la funció de…