Societat en canvi

Article publicat a: Perspectiva Escolar, nº 388, estiu 2016. Conversa entre M. Fradera i Teresa Dalmau, Núria Monteis i Carme Puigderrajols. Parlem de les religions a l’aula: hi ha escoles en què el treball pel coneixement de la diversitat religiosa és una realitat en marxa. Un dissabte al matí, ens reunim quatre mestres per parlar-ne, i per parlar-vos-en: com van ser els inicis, què és el que ens va dur a fer aquesta opció, com ho vivim, reptes, fruits, mancances, necessitats...

Publicat a EL PERIÓDICO: Divendres, 26 d'agost del 2016. De petites ens ho van ensenyar, ens van dir: nenes, noies, quan comenceu a ser dones, vestiu-vos com cal, tapeu-vos els cossos perquè en ells hi ha la temptació, la vergonya, el dimoni. El nostre desig d'homes és impetuós, irrefrenable i no el podem controlar, és més fàcil que sigueu les dones les que us dissimuleu sota les teles per no provocar-lo. A la zona d'on jo vinc, al nord del sud i a l'est de l'oest, ...

és un fragment del llibre de Joan Domènech Francesch: Elogi de l’educació lenta. Barcelona, Graó, 2009. pgs. 82-86. L’educació és un recorregut lent amb moltes estacions, en el transcurs del qual, a través d’una multitud de situacions, les persones van seguint un procés que les ajuda a créixer intel·lectualment i emocionalment. L’educació en profunditat que porta a la comprensió dels fenòmens i del món, i que va més enllà d’una simple transmissió, és dilatada en el temps.              L’educació és una activitat lenta. Per pròpia naturalesa. Sobretot, l’educació que transforma el coneixement en saviesa, l’educació que es fa en profunditat. Però, és que hi pot haver una educació que pretengui consolidar-se, fer-se tan àmplia com sigui possible i ser compartida per un nombre ben elevat de persones, que no s’hagi d’allargar cronològicament? A l’escola, tot va ràpid i està atapeït. Les persones que en formem part hem de començar…

Fragment de l'obra de Y.N. Harari: Sàpiens. Una breu història de la humanitat. (Edicions 62, 2015). El grapat de mil·lennis que van separar la Revolució Agrícola de l'aparició de ciutats, regnes i imperis no van ser suficients per permetre l'evolució d'un instint de cooperació en massa. Malgrat la falta d'aquests instints biològics, durant l'era dels caçadors-recol·lectors, centenars de desconeguts van poder cooperar gràcies als seus mites compartits.

Presentem l'assaig de creació d’un projecte axiològic* per a Catalunya que fa M. Corbí extret del seu últim llibre  Protocolos para la construcción de organizaciones creativas y de innovación. Principios de epistemología axiológica 3 .         Com diu el mateix autor es tracta d'un intent de creació de ‘un proyecto axiológico, no un proyecto económico, ni industrial, ni un proyecto político. […] al que no afecte demasiado que Cataluña sea una comunidad autónoma de España, o sea un estado federado de la federación española o un país independiente en Europa.La seva pretensió és generar un projecte que motivi ‘para convertir a Cataluña, en una completa sociedad de conocimiento, en el espacio de tiempo más corto posible.’        I com tot projecte axiològic col·lectiu d’una societat de coneixement aquest també haurà de partir de  ‘la voluntad de asumir, con todas sus consecuencias, el destino que se ha…