Montserrat Cucarull Una reflexió sobre els resultats obtinguts d'una lectura realitzada alhora de tres textos de saviesa allunyats culturalment i pertanyents a diferents tradicions espirituals, com són l'Evangeli de Lluc (tradició cristiana), els ensenyaments de Lin Chi (budisme), i l'Alcorà, (Islam). Tot un repte per què tot allunyant-se de prendre's al peu de la lletra el què diuen els textos, Cucarull en fa una lectura simbòlica indagant les seves propostes de qualitat humana (CH) i qualitat humana profunda (CHP) des de diferents perspectives, a través de les experiències i vivències de tres grans mestres. El repte per a l'autora consistirà a saber llegir aquests textos, intentant identificar allò que és propi del moment cultural, històric i de la tradició en què van ser escrits i sense necessitat de creure res, poder captar i certificar la qualitat humana que traspuen.
Del Buddha
Heus ací una clara explicació del Buddha sobre el risc de perdre’s en especulacions teòriques i no afrontar els problemes reals ; la insistència del Buddha als seus deixebles era que utilitzessin la seva vida, totes les seves forces, per a comprendre què és el que ens manté amb els ulls embenats i canviar-ho. Totes les altres especulacions serien pèrdues de temps que enredereixen la veritable tasca :
“Si algú ve i us diu: “Doncs jo no seguiré la vida de puresa que ensenya el Benaurat fins que ell no m’aclareixi si el món és etern o no és etern; si el món és infinit o no és infinit; si el cos i l’ànima són una mateixa cosa, o bé dues de diferents; si el Perfecte perdura després de la mort, o si no perdura, o si perdura i no perdura a la vegada, o si ni perdura ni deixa de perdurar.”. Aquell qui així s’ho prengui, no hi ha dubte que es morirà abans que el Perfecte pugui acabar de donar-li totes les explicacions. És com si a un hom l’haguessin ferit amb una sageta emmetzinada, i els seus companys, amics i parents haguessin fet venir un metge cirurgià, i el ferit els digués: “Ah no! No vull que em treguin la sageta mentre no sàpiga qui és que m’ha ferit; si és de la casta dels guerrers, dels sacerdots, dels menestrals o dels servents; fins que no sàpiga com es diu i de quina nissaga prové; fins que no sàpiga si és alt, baix o mitjà…”. Aquest ferit no hi ha dubte que moriria abans de poder saber totes aquestes coses. Igualment, aquell qui no vulgui practicar la vida de puresa sense que abans li contestin totes aquestes preguntes sobre si el món és etern o no ho és, i tota la resta, no hi ha dubte que es morirà abans que el Perfecte pugui acabar de donar-li’n totes les explicacions.
“El món és etern”, “el món no és etern”… tot això no són sinó opinions i punts de vista. Ben certes són en canvi, i paleses, la naixença, la vellesa i la mort, certs són la pena, el plany, el dolor, l’aflicció i la tribulació; i és d’això que jo us parlo, i us dic que us en podeu alliberar ara i aquí, amb el meu Ensenyament.”
