Montserrat Cucarull Una reflexió sobre els resultats obtinguts d'una lectura realitzada alhora de tres textos de saviesa allunyats culturalment i pertanyents a diferents tradicions espirituals, com són l'Evangeli de Lluc (tradició cristiana), els ensenyaments de Lin Chi (budisme), i l'Alcorà, (Islam). Tot un repte per què tot allunyant-se de prendre's al peu de la lletra el què diuen els textos, Cucarull en fa una lectura simbòlica indagant les seves propostes de qualitat humana (CH) i qualitat humana profunda (CHP) des de diferents perspectives, a través de les experiències i vivències de tres grans mestres. El repte per a l'autora consistirà a saber llegir aquests textos, intentant identificar allò que és propi del moment cultural, històric i de la tradició en què van ser escrits i sense necessitat de creure res, poder captar i certificar la qualitat humana que traspuen.
La barca -sermó del Buddha-
El text subratlla la necessitat de no quedar sotmesos a les creences. Els textos clàssics budistes empren un estil de frase curta, fàcil de recordar, ja que es transmetien de memòria. Es va trigar algunes generacions a recollir per escrit les paraules del Buddha (del s.V a. C.). El següent text insisteix en que es tracta d’assolir una comprensió transformadora no de fixar en la ment o els cors les paraules dels mestres. Tota paraula que no serveixi per a transformar serà paraula inútil. Diu el text :
«Oh bhikkhus, un home fa un viatge. Arriba a una gran extensió d’aigua de la qual la riba del seu costat és perillosa i espantadora, però l’altra riba és segura i sense perill. No hi ha barca amb la qual arribar a l’altra riba, ni pont per a passar d’aquesta riba a l’altra. Pensa: Aquesta extensió d’aigua és gran i la riba d’aquest costat d’aquí és perillosa i espantadora; l’altra riba és segura i sense perill. No hi ha barca amb la qual arribar a l’altra riba i no hi ha pont per a passar d’aquesta riba a l’altra. Serà bo que aplegui herba, fusta, branques i fulles y que em faci una balsa i que amb l’ajuda d’aquesta balsa, passi segur a l’altra riba, fent servir les meves mans i dels meus peus. Llavors, aquest home, oh bhikkhus, aplega herba, fusta, branques i fulles i fa una balsa i amb l’ajuda d’aquesta balsa passa segur a l’altra riba fent servir les seves mans i dels seus peus. Havent fet la travessia i havent assolit l’altra riba, pensa: Aquesta balsa m’ha estat una gran ajuda. Amb l’ajuda d’aquesta balsa he passat segur a l’altra riba, fent servir les meves mans i dels meus peus. Serà bo que porti aquesta balsa sobre el meu cap o sobre les meves espatlles vagi on vagi. Què pensarieu, oh bhikkhus? Actuant d’aquesta manera, actuaria convenientment pel que fa a la balsa?
– No, Senyor.
– Llavors, de quina forma actuaria convenientment pel que fa a la balsa? Havent fet la travessia i havent passat a l’altra banda, aquest home pensa: Aquesta balsa ha estat una gran ajuda. Amb l’ajuda d’aquesta balsa he pogut passar segur a l’altra riba, fent servir les meves mans i els meus peus. Serà bo que deixi aquesta balsa a terra sobre la riba o que la deixi a les onades i que jo me’n vagi on vulgui. Actuant d’aquesta manera, aquest home actua convenientment pel que fa a la balsa.
Igualment, oh bhikkhus, he ensenyat una doctrina semblant a una balsa, feta per a travessar les aigües i no per a portar-la a sobre.»
