Marià Corbí Ens hem proposat estudiar tres grans autors que plantegen la indagació de la dimensió absoluta de la realitat amb el sentir i el sentir humà. Són tres autors de pes: Mazu, del segle VIII, xinès, de la tradició del budisme chan; un musulmà del segle XIII, Rumi, de la tradició sufí; i un indi de finals del XIX i primera meitat del XX, Ramana Maharshi, de la tradició vedanta advaita. Són tres èpoques diferents i tres cultures diferents. Tots tres són mestres de la indagació amb el sentir i, sobretot, indagadors del sentir humà. Tots tres pretenen indagar la dimensió absoluta a la nostra pròpia interioritat, superant totes les construccions de l'ego, fins a arribar a la no dualitat.
del Viveka Chudamani
Çankara (o Shankara) filòsof i místic hindú del s.VIII, subratlla la necessitat de l’experiència personal en l’àmbit religiós. Insisteix en que cal cercar amb iniciativa i esforç i, en aquest camí, els textos sagrats i els ensenyaments d’altri poden ser un gran ajut si hom sap que no es tracta de repetir com un lloro ni de venerar l’experiència d’aquells que ens han precedit sinó d’aprendre d’ells per dur a terme el propi caminar.
Ningú no es cura d’una malaltia pel fet de repetir el nom d’un medicament sense prendre-se’l; de la mateixa manera, sense l’experiència directa d’aquest Poder Suprem, ningú pot alliberar-se per més que repeteixi la paraula Brahman. L’estudi de les escriptures és inútil si un no busca arribar a copsar la Veritat suprema.
La veritable natura de les coses només es coneix per l’experiència personal, per mitjà d’un ull clar i il•luminat, i no mitjançant les descripcions d’altri, encara que es tractés de les d’un savi; el veritable aspecte de la lluna només es pot conèixer per mitjà dels nostres propis ulls.(…) només amb l’experiència pràctica de la nostra identitat amb Brahman s’assoleix l’alliberament, no hi ha cap altre mitjà.
Related Posts
This Post Has 0 Comments