Pràctica de meditació 3

En alguna manera podemos gozar del cielo en la tierra, que nos dé su favor para que no quede por nuestra culpa y nos muestre el camino y de fuerzas en el alma para cavar hasta hallar este tesoro escondido, pues es verdad que le hay en nosotras mesmas, que esto querría yo dar a entender. (Sta Teresa. Moradas V, 1,1)

1. Recolliment posant l’atenció a la respiració.
Estar. Saber estar, a l’interior, sense presses, amb cada respiració.
Atenció a l’existir en nosaltres. Valorar l’exitir present aquí.
No sóc “jo”, els meus límits, les meves particularitats.
Aquí, ÉS. Consciència del que veritablement És.

2. “Consideració”:
què és el “cel”? què és “el cel a la terra”?
Mantenir l’interrogant, valorar el que apareix, anar estirant la reflexió. Què és, què imaginem…
Quan tinguem alguna pista, mirem endins.
Cadascú de nosaltres (no el “jo”, sinó l’autèntica realitat que som) és el tresor amagat.
Un home ho ven tot per a quedar-se amb el camp en el que hi ha el tresor amagat… (¿¿??)

3. Atenció en la respiració, afermant la voluntat de ser:
Que no m’interposi al “ser”,
que puguem ser testimonis de l’Existir
amb lucidesa, amb decisió. Cap altra cosa importa…
Unir la respiració a alguna expressió que ens ajudi a impregnar-nos d’aquesta consciència d’Existir.