Marià Corbí No és acceptable abandonar els joves perquè no se sap què dir-los que sigui acceptat per ells, o perquè els hi prediquem amb un missatge del passat, que pensem que és l'únic vàlid i que no accepten. Cal cercar una solució urgentment. Molts no saben què fer i donen allò que tenen a persones que ja pertanyen a l'últim terç de la vida; a persona que, forçades a allunyar-se de les formes tradicionals de la religió, per les transformacions de les maneres de viure i de les cultures, encara els resten no pocs elements de la tradició. També aquests estan desemparats i sense ajuda. Els qui dediquen la seva vida i els seus esforços a aquest tipus de persones fan molt bé. Tanmateix, cal fer un gran esforç per trobar una solució per a les generacions futures, perquè d’elles en serà el món, la cultura, l'espiritualitat i tot.
LES PARAULES VAREN SER CASA MEVA, L’AIRE LA MEVA TOMBA
OCTAVIO PAZ
petita antologia
Estoy atado al tiempo / Prendido prendado / estoy enamorado de este mundo… va escriure Octavio Paz (1914-1998) en un dels seus poemes. Va ser, sobretot, un poeta del temps i de l’amor. La natura i els paisatges del món s’escolaven entre línies i també colpejava amb les paraules, com el cec que dóna cops de bastó contra la Terra per a robar-li el coneixement íntim de les coses. Ressonen els seus versos a l’aire: amar es perderse en el tiempo, ser espejo entre espejos.
(José Andrés Rojo, en El País 21-04-1998, p. 42)
| Naranja
Pequeño sol Alba Sobre la arena Estrellas y grillo Es grande el cielo No-visión Hora nula, cisterna Por un instante inmenso Calma Luna, reloj de arena: *
Carta a León Felipe (fragmento) Irradiación de unas cuantas palabras *
Dónde sin quien No hay Prójimo lejano Anoche un fresno La exclamación Quieto *
Cierra los ojos y oye cantar la luz: Cierra los ojos y ábrelos: |
Abre la mano señora de semillas que son días, el día es inmortal, asciende, crece, acaba de nacer y nunca acaba, cada día es nacer, un nacimiento es cada amanecer y yo amanezco, amanecemos todos, amanece el sol cara de sol, Juan amanece con su cara de Juan cara de todos, puerta del ser, despiértame, amanece, déjame ver el rostro de este día, déjame ver el rostro de esta noche, adonde yo soy tú somos nosotros, el reino de pronombres enlazados, puerta del ser: abre tu ser, despierta, *
La hora es transparente: *
Verde noticia Nacida al borde de un ladrillo *
Hermandad Soy hombre: duro poco *
Dónde sin quién No hay *
veo oigo respiro  |
Relacionats
