Pràctica de meditació 14

Omple el teu esperit del seu sentit. Meditació a partir d’un text del Núvol del no-saber

… que la paraula [“Amor”, o “És”…] ompli el teu esperit del seu sentit […] de manera que en la teva ment i voluntat no hi hagi res més fora d’aquest sentit. […] Fixa fermament la paraula en el teu cor i, passi el que passi, no deixis que se t’escapi. (del Núvol del no-saber)
 

1. Recolliment amb ajut de la respiració.
Després d’uns primers minuts de prendre consciència del fet de respirar, d’observar i acompanyar el flux de la respiració, sense forçar-lo, unir la paraula “És”, o “Amor” (o alguna que ens permeti suggerir l’Existir ple, il•limitat, aliè als condicionaments de l’ego).
Dedicar uns minuts (10’-15’) a la repetició atenta, procurant que el sentit de la paraula triada ho envaeixi tot, que penetri cada porus del nostre ésser. Que ho sigui tot, que no quedi res exclòs…

2. Concentració atenta.
Sense abandonar la paraula triada, observarem. L’objectiu serà reconèixer algun element que no es deixa “penetrar” per la paraula triada. Tan bon punt localitzem algun aspecte limitat per les expectatives-creences del jo (un nus, un no-amor, un estat d’ànim, un judici dur, …. el que sigui), l’observarem. L’observarem interrogant-lo, procurant entendre’l. Procurant veure que és fruit d’una falsa consistència, una bombolla de sabó sense més realitat que el creure’s que ets algú, algú que ha de rebre consideració, respecte… Observar el “nus” sense judicis: d’on ha sorgit, quines expectatives o desigs el mantenen viu,… A continuació, procurar no fer-li cas (si és que no s’ha dissolt ja) i tornar a la força de la “paraula”. Que l’amor tot ho envaeixi, tot ho sigui. La font de l’amor sense límits és aquí, en cadascú. És. Amor il•limitat. Sóc amor sense límits. Sóc Això, quan no m’entesto en ser “el petit jo”.

3. Atenció a la consciència d’existir.
Uns últims minuts “descansant” en l’atenció a la respiració unida a la paraula triada. Que l’eco de la paraula ho envaeixi tot. Fugir de la repetició mecànica.