Teresa Guardans

Pràctica de meditació 13

“Desembarazada, quieta y pacífica”… Meditació a partir d’un text de Joan de la Creu

Es como si dijera: levantaré mi mente sobre todas las operaciones y noticias que pueden caer en mis sentidos y lo que ellos puedan guardar y retener en sí, dejándolo todo abajo; y afirmaré el paso de la munición de mis potencias, no dejándolas dar paso de operación propia, (…) el alma ha de estar desembarazada, quieta y pacífica al modo de Dios (…) conviene un profundo silencio en el alma, en suma paz y tranquilidad, escuchando y oyendo lo que habla el Señor Dios en ella,
(Llama de amor viva, III, 34-35)

1. Recolliment amb ajut de la respiració.
Tota l’atenció en aquest alè de vida… Impersonal… Que és.
Amb especial atenció als intervals entre inspiració i expiració

2. advertencia amorosa, con sosiego de entendimiento.
Callant idees, en actitud d’escolta a les fondàries silencioses, allà on sembla que res no es diu, escolta amorosa, atenta. "Escoltar" la veu del mestre i procurar impregnar tota l’atenció i el sentir amb les seves paraules. Per exemple:

Benaurats els nets de cor, perquè ells veuràn Déu (Mt. 5, 8)

No és el que ve de fora el que contamina l’home sinó el que ve de dins. El que ve de fora no entra dins el cor sinó que va a parar al ventre i s’elimina. (Mc 7. 19-20)

Què és “veure Déu”, què significa “net de cor”?? Tot allò que separa, que discrimina, que dóna falses consistències, que vela la Presència que tot ho és, que no ens permet veure des de la perspectiva de l’Existir sense límits que jo també sóc…

[Aquesta pràctica, posar-se interiorment “davant del mestre”, en actitud interior d’atenció silenciosa plena que procura mobilitzar la comprensió silenciosa, es pot repetir tantes vegades com es vulgui ajudant-nos de les infinites pistes i indicacions que els mestres ens han deixat.]

No té res a veure amb acumular idees, pensaments, coneixements a partir d’una frase. Sinó que la frase ens ajuda a dejarlo todo abajo, a conrear aquell profund silenci que cal per poder percebre allò que no són les nostres pròpies veus, les nostres pròpies idees.

3. Mantenir la polarització de l’atenció vers l’interior
Per estirar una estona més, per “allargar” l’estona d’atenció, pot ajudar situar-se en la respiració, acompanyant la respiració amb alguna pregunta (per ex.: net de cor? què enfosqueix a dins?), o amb algun anhel (per ex.: que res no enfosqueixi, nets de cor…)
Atenció silenciosa, atenció alerta a la "notícia tènue"