Teresa Guardans

Pràctica de meditació 15

Fixa fermament la paraula en el teu cor… Nova meditació a partir d’un text del Núvol del no-saber

… que la paraula [“Amor”, o “És”…] ompli el teu esperit del seu sentit […] de manera que en la teva ment i voluntat no hi hagi res més fora d’aquest sentit. […] Fixa fermament la paraula en el teu cor i, passi el que passi, no deixis que se t’escapi. (del Núvol del no-saber)

Propòsit de la pràctica: aquest text del Núvol del no-saber al que ja hem fet al•lusió en altres pràctiques, serà el punt de partença d’un nou exercici per a aprofundir en una consciència de l’Existir que ens ajudarà a dissoldre el “mur” que ens separa de la realitat, de la veritat, del que És…
 

1. Recolliment amb ajut de la respiració.
Després d’uns primers minuts de prendre consciència del fet de respirar, d’observar i acompanyar el flux de la respiració, sense forçar-lo, unir la paraula “És”, o “Amor” (o alguna que ens permeti suggerir l’Existir ple, il•limitat, aliè als condicionaments de l’ego).
Dedicar uns minuts (10’-15’) a la repetició atenta, procurant que el sentit de la paraula triada ho envaeixi tot, que penetri cada porus del nostre ésser. Que ho sigui tot, que no quedi res exclòs…
Font d’amor sense límits. Amor il•limitat, expandint-se.
No hi ha res que no pugui abraçar

2. Observació atenta.
Observem el que serà el nostre dia de demà. Què farem demà. L’anticipem, el repassem, amb els seus moments bons, agradables, interessants, i també els anodins, els antipàtics, els que no ens venen de gust.
Quines són les expectatives que ens fan valorar d’una manera o una altra cada situació/relació/o moment?

Tornem a anticipar el dia de demà, ara situats en la capacitat il•limitada d’amor . En la nostra arrel, en el nucli, allà on veritablement "som". No en el nivell de les exigències d’un jo afamat. Allà on Sóc. Sóc: amor il•limitat, font d’amor, estimació fonda…

Ens ajudem amb l’expressió que millor ens vagi per situar-nos en aquest fons serè. I quan puguem, anem vivint el possible escenari de demà, moment a moment, racó a racó, relació a relació, sense pressa, sense deixar d’estar fermament situats en l’expressió "estimo", "amor", "amor sense límit"… com volent que ho impregni tot, que ho abraci tot.

Estimeu sense distincions, a amics i a enemics, de la mateixa manera que el vostre Pare fa sortir el sol per bons i dolents. (Mt.5,45)