Teresa Guardans

Pràctica de meditació 12

“Para entendimientos desbaratados”… Meditació a partir d’un text de Teresa de Jesús

Para entendimientos concertados y almas que están ejercitadas y pueden estar consigo mesmas, hay tantos libros escritos y tan buenos que sería yerro hiciérdes caso de mi dicho en cosas de oración. Mas de lo que yo querría tratar y dar algún remedio, (…) es de unos entendimientos tan desbaratados, que no parecen sino unos cavallos desbocados, que no hay quien los haga parar: ya van aquí, ya van allí, siempre con desasosiego.

No os acongojéis del travajo y contradicción que hay en el camino y vais con ánimo y no os canséis (…) no penséis que no ternéis fuerzas y que no soys para ello. (…) Tomad mi consejo y no os quedéis en el camino, sino pelead, como fuertes pues no estáis aquí a otra cosa sino a pelear. Id siempre con esta determinación de antes morir que dejar de llegar a esta fuente.
(Teresa de Jesús. fragments del Camino de perfección)
 

PRÀCTICA

Situar-se interiorment davant del "mestre" (Jesús, o algú significatiu per la persona que fa la pràctica). Representar-lo pot ajudar.
La qüestió és desvetllar el "mestre interior", gràcies a adoptar aquella actitud que tindríem si ens situéssim autènticament davant del mestre: absoluta escolta, atenció, respecte, desig d’aprendre, de rebre, …
Amb tota la força de la imaginació, de l’atenció, del sentir intern, cultivar l’actitud de situar-se davant del mestre… Dedicar l’estona que calgui fins a silenciar-se i situar-se interiorment “davant de”… Per a que el mestre interior pugui "dir", el seu eco impregnar-nos, envair-nos, modificar-nos…

1. RECOLLIR L’ATENCIÓ AMB L’AJUT DE LA RESPIRACIÓ. Observació de la respiració.

2. POSAR-SE "EN PRESÈNCIA DE" i REFLEXIÓ

Portar les capacitats “en presència de”… “en presència del Mestre interior”
El mestre interior no és una entitat diferent de mi mateix/a. Però no és el meu ego, no és els meus discursos, el meu monòleg, les meves opinions, els meus projectes… Callant tot això, es fa present la “Qualitat profunda”, la Certesa, el mestre interior…
"Escoltar" la veu del mestre i procurar impregnar tota l’atenció i el sentir amb les seves paraules. Per exemple:
I quan us diguin, el Regne és aquí o és allà, no feu cas, perquè el Regne ja és entre vosaltres (Ll 17, 21)

“Què és el Regne?” Atendre. No és això o allò, és un àmbit de subtilitat en tot, aquí, “entre nosaltres”. Atendre. La nostra percepció s’aturarà en realitats concretes, en objectes, en trets; cal anar més enllà; una i una altra vegada posar tota la nostra percepció, totes les capacitats de percepció com volent mirar a través de… Però en absoluta pau, sense pretendre assolir una meta, en pau, atenció que vol estimar, que vol comprendre el que té al davant, seguint les indicacions del “mestre”.

3. Unes últimes respiracions, amb atenció al fet mateix d’existir