Montserrat Cucarull Una reflexió sobre els resultats obtinguts d'una lectura realitzada alhora de tres textos de saviesa allunyats culturalment i pertanyents a diferents tradicions espirituals, com són l'Evangeli de Lluc (tradició cristiana), els ensenyaments de Lin Chi (budisme), i l'Alcorà, (Islam). Tot un repte per què tot allunyant-se de prendre's al peu de la lletra el què diuen els textos, Cucarull en fa una lectura simbòlica indagant les seves propostes de qualitat humana (CH) i qualitat humana profunda (CHP) des de diferents perspectives, a través de les experiències i vivències de tres grans mestres. El repte per a l'autora consistirà a saber llegir aquests textos, intentant identificar allò que és propi del moment cultural, històric i de la tradició en què van ser escrits i sense necessitat de creure res, poder captar i certificar la qualitat humana que traspuen.
Ibn Arabí
Quien queda atrapado por una adoración particular ignora necesariamente (la verdad intrínseca de otras creencias), por los mismo, su creencia implica la negación de otras formas de creencia. Si conociera el sentido de las palabras de Junayd: “el color del agua es el color de su recipiente”, admitiría la validez de todas las creencias, y conocería a Dios en toda forma y en todo objeto de fe. No tiene el conocimiento de Dios y se funda únicamente sobre la opinión de la que habla la palabra divina: “me adapto a la opinión que mi servidor se hace de mí”, que quiere decir “no me manifiesto a mi adorador más que en la forma de su creencia; que generalice si quiere o que determine”.
La divinidad conforme a la creencia es la que puede ser definida, y es el Dios que el corazón puede contener (según la palabra divina “ni mis cielos ni mi tierra pueden contenerme, pero el corazón de mi fiel servidor me contiene”) Pues la divinidad absoluta no puede ser contenida por ninguna cosa, porque ella es la esencia misma de las cosas y su propia esencia. (Ibn Arabí, s.XII. Múrcia-Damasco)
