Marià Corbí Partirem d'un fet indiscutible i reconegut per totes les cultures humanes, d'una manera o altra: l'accés humà a una doble dimensió del que és real: Un accés relatiu a les nostres necessitats de vivents, i un altre no relatiu a aquestes necessitats, que hi és. , perquè sí, gratuït, absolut quan no fa referència a nosaltres. Intentarem estudiar en què difereixen aquestes cultures, per què difereixen, en el fet que coincideixen i en què s'unifiquen, mantenint les diferències.
fragment del Metta Sutta, el discurs sobre l’amor incondicional, del Buda
Que tots els éssers que existeixen, dèbils o forts, llargs o grans, mitjans o petits, propers o llunyans, nascuts o que encara han de néixer, que tots els éssers sense excepció siguin feliços.
Que ningú enganyi ni menyspreï ningú enlloc; ni desitgi el patiment d’un altre, ni provocant-lo ni enemistant-s’hi.
Com una mare protegeix al seu fill, al seu únic fill amb perill de la seva pròpia vida, de la mateixa manera cal cultivar un amor il•limitat vers tots els éssers.
Que els teus pensaments d’amor omplin el món sencer, a dalt i a baix, a la dreta i a l’esquerra, sense diferències, ni odis, ni malícia. Dempeus, caminant, asseguts o estirats, sempre que hom estigui despert hauria de cultivar aquesta meditació d’amor. És, diuen, el millor que es pot fer en aquest món.
(fragment del Metta Sutta, el discurs sobre l’amor incondicional, del Buda)
Related Posts
This Post Has 0 Comments