Marià Corbí Fa dècades que vaig aprendre a tornar-me a les coses, i des de llavors ho he estat practicant amb tota la intensitat que he sabut. Però el que he plantejat en els darrers apartats, d'alguna manera, és un pas més en la meva concepció del que és el camí espiritual, no només per a mi sinó per als membres de les societats de coneixement i per a les societats en trànsit. El que crec que és novetat és que he comprès que aquests tipus de societats tenen les coses més clares, nítides i senzilles del que s'havia imaginat. Les noves societats que, o no poden creure o tenen dificultats per mantenir les creences, n'hi haurà prou que adoptin una actitud semblant a la dels artistes. Els artistes no necessiten fer divina a la bellesa, ni enviar-la al cel, es tornen només, amb tot el cor i la ment, a les coses, per poder captar la seva bellesa multiforme i inacabable per sentir-se commoguts i necessitats de dir el miracle, la meravella i el misteri que van veure en les humils coses del nostre món, modelat per la nostra necessitat a cada tipus de cultura. I allò que amb les seves creacions són capaços de dir val per a totes les cultures i per a tots els pobles i tota la història humana, si els humans tenen la sensibilitat prou educada.
El gran olvido: la gratuidad del vivir. Principios de epistemología axiológica 6
ISBN PAPEL 978-84-685-4883-8
ISBN DIGITAL 978-84-685-4884-5
Precio: 11€
Descarga gratuita o compra online
Aquest llibre recull els pensaments i meditacions de Marià Corbí dels últims temps sobre les transformacions que està provocant l’entrada i assentament de les societats de coneixement en tots els nivells de la vida humana.
Es tracta de reflexions noves sobre temes com la qualitat humana, la qualitat humana profunda que els nostres avantpassats van dir espiritualitat, la crisi axiològica, religiosa i ideològica i la necessitat urgent de crear projectes de vida col·lectiva adequats a les societats d’accelerada innovació i canvi.
L’autor s’endinsa en el que anomena dimensió absoluta del real com a dada antropològica, la qual cosa suposa una novetat en la història humana perquè en el passat aquesta dada ha estat segrestat al servei de les religions funcionant com a projecte de vida col·lectiva. Aquesta aproximació a la dimensió absoluta està orientada per la preocupació de saber com acostar-se a les generacions més joves que estan ja envaïdes pels trets de les societats de coneixement i que, per això, no poden heretar del passat, encara que volguessin, les formes religioses de comprensió i cultiu de la dimensió absoluta de la realitat.
Corbí ha observat que els més joves manquen de tota orientació eficaç per a aconseguir una qualitat humana que sigui d’una certa profunditat, i que, no obstant això, la necessiten imprescindiblement per a gestionar convenientment les societats de coneixement que ja estan i estaran demà exclusivament a les seves mans. No han d’oblidar la dimensió gratuïta del viure perquè sense el cultiu d’aquesta dimensió no podran tenir la frescor, humanitat i creativitat que imprescindiblement requereix la gestió de les noves societats.
En el llibre es recullen alguns consells pràctics dels savis de les grans tradicions que, més enllà de formar part del programa col·lectiu, condueixen a la felicitat humana, la flexibilitat i la creativitat.