“No som ningú vingut a aquest món, som aquest món” –insisteix sovint en Marià Corbí. Si no soc “algú”, què soc? On queda la consciència d’individualitat? I la responsabilitat sobre l’actuació? O, quin propòsit pot tenir la vida? Preguntes com aquestes sorgeixen a partir de la lectura de nombrosos textos de saviesa, de tradicions i èpoques ben diferents, que subratllen que els éssers humans ens veiem des d’una perspectiva equivocada, i que aquest error és l’arrel de la infelicitat. En diàleg amb en Marià, repassarem algunes d’aquestes afirmacions, mirarem d’aclarir dubtes, de treure’n les conseqüències. En resum, reflexionarem sobre la vida, sobre el sentit de les nostres vides.
VERSOS SOBRE LA PERFECCIÓ DE LA SAVIESA: RATNAGUNA-SAMCAYAGÂTHÂ SUTRA

Aquest text del budisme Mahayana planteja de manera concisa, en 302 versos o línies, la seva perspectiva sobre què és la qualitat humana profunda i com es cultiva. Té l’interès que d’ell es poden treure aclariments aptes per a la societat vint segles després de la seva aparició i situada a 7.500km de distància.
__Prajnaparamita-Ratnagunasamcayagath TEXT DESCARREGABLE
