VERSOS SOBRE LA PERFECCIÓ DE LA SAVIESA: RATNAGUNA-SAMCAYAGÂTHÂ SUTRA
Aquest text del budisme Mahayana planteja de manera concisa, en 302 versos o línies, la seva perspectiva sobre què és la qualitat humana profunda i com es cultiva. Té l’interès que d’ell es poden treure aclariments aptes per a la societat vint segles després de la seva aparició i situada a 7.500km de distància.
Estudiarem aquest document xinès del s.IX que indaga la fondària informulable de la realitat. El text d’aquest autor ens ajuda a no quedar atrapats en la nostra quotidianitat. Es tracta d’un text viu i dinàmic, en el que es comencen a dibuixar les paradoxes que acabaran formalitzantse en els koans.
Abordarem la lectura i comentari d’aquest text que segons els estudiosos potser és un dels més importants de la història del budisme, considerat la font de les escoles Chan de la Xina i Zen del Japó, i de l’escola tibetana. A Nagarjuna (s.II-III) se’l considera el més gran pensador budista i segons Karl Jaspers està entre les més grans figures del pensament universal.
Es farà un tast significatiu de la recerca sobre l’univers i la formació de les estrelles per copsar la magnificència i capacitat expressiva de la matèria. Es veuran imatges, es faran comentaris científics i es llegiran també textos d’astrònoms que evoquen la
bellesa i misteri de la natura. Es vol mostrar com la ciència obre i permet cultivar la dimensió absoluta de l’existència humana.
