Blog

PROJECTES COL·LECTIUS PER A SOCIETATS DINÀMIQUES. Presentació llibre

Mitjançant una conversa entre l’autor Marià Corbí i els professors Francisco Javier Fernandez-Vallina (UCM) i Flavio Senra (PUC Minas, Brasil) ambdós coneixedors del pensament de Corbí és desgranaran els punts centrals del llibre.

Un llibre que vol ser el compendi del plantejament de la Epistemologia Axiològica que Corbí ha anat elaborant al llarg dels darrers set anys.

Es podrà tenir accés a l’acte a través de https://www.youtube.com/watch?v=nCVQIzrxik8&ab_channel=HerderEditorial tant en temps real com després de l’acte. Es deixarà espai per a preguntes del public.

 

PARTICIPANTS

  • Maria Corbí , professor emèrit d’ESADE Business School (Universitat Ramon Llull) i President de CETR
  •  Francisco Javier Fernández-Vallina professor de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), doctor en Filologia Hebrea. És director i professor de Departament de Lingüística, Estudis Àrabs, Hebreus i d’Àsia Oriental de la Facultat de Filologia i professor de l’Institut de Ciències de les Religions de la UCM. Especialista en “Estudis Hebreus i Arameus”.

Articles

-Los retos de la “postsecularidad” en el mundo no secular
-Nuevas perspectivas interdisciplinares en los estudios de la experiencia mística religiosa: neurociencia y razón simbólica. El caso ejemplar de Santa Teresa de Jesús
-Dinámicas identitarias en el Mundo Actual:: la religión como identidad frente al otro

  •  Flávio Senra doctor en Filosofia, màster en Ciències de la Religió. És professor en Ciències de la Religió a la Pontifícia Universitat Catòlica de Mines Gerais, a Belo Horizonte, Brasil.El seu camp d’investigació és: religió i contemporaneïtat, l’espiritualitat de les persones que és declarin sense religió i l’epistemologia de les ciències de la religió. Dirigeix el grup de recerca en religió i cultura de la PUC Minas.

Articles

-Marià Corbí y su concepto de espiritualidad como calidad humana y calidad humana profunda. 2020. (Primer Congreso Digital de Ciencias de las Religiones
-Culpabilidad y responsabilidad en Nietzsch
-Nietzsche y la religión de Zaratustra, el persa

  •  Marta Granés directora  executiva de CETR, doctora en Ciències de la Religió per la UCM amb la tesi «L’impacte de les societats de coneixement sobre els valors col·lectius. Anàlisi i valoracions des dels principis de l’epistemologia axiològica de Marià Corbí »; màster en Estudis Comparatius de Pensament, Literatura i Art (UPF); llicenciada en Estudis d’Àsia Oriental (UOC)

 

Índex del llibre                     Índex complet                        Pròleg 

IMPACTOS DE LAS NUEVAS SOCIEDADES DE CONOCIMIENTO

  1. La nueva dinámica de las tecnociencias y las sociedades de conocimiento
  2. La gran ruptura axiológica


BASES TEÓRICAS DE LA EPISTEMOLOGÍA AXIOLÓGICA

  1. La función de la lengua en nuestra especie. La lengua y la formalidad de los sistemas de valores
  2. El doble acceso a la realidad generado desde la lengua
  3. Cómo se comportan entre sí las dos dimensiones de nuestro acceso a la realidad
  4. La nueva antropología que imponen las sociedades de conocimiento
  5. La epistemología propia de las sociedades de
  6. La noción de modelación

 

LA CUALIDAD HUMANA EN LAS SOCIEDADES DE CONOCIMIENTO

  1. Cualidad humana y cualidad humana profunda
  2.  Indagación de la dimensión
  3. La cualidad humana profunda como indagación libre y no optativa
  4. La herencia de la sabiduría de la cualidad humana profunda del pasado sin creencias, religiones ni dioses
  5. Desde dónde hablan los grandes textos y qué pretenden

 

REFLEXIONES SOBRE LA VERDAD Y LAS CERTEZAS AXIOLÓGICAS

  1.  La verdad
  2.  Certezas axiológicas
  3.  Destino humano y la sabiduría
  4.  La muerte


LOS PROYECTOS AXIOLÓGICOS COLECTIVOS EN LAS SOCIEDADES DE CONOCIMIENTO

18. La construcción de proyectos axiológicos colectivos en las sociedades de conocimiento
19. Pasos para la construcción de un proyecto axiológico colectivo en la sociedad de conocimiento
20. El proyecto axiológico colectivo: base de la cultura y de la ética


LA ONTOLOGÍA DE LAS SOCIEDADES DE CONOCIMIENTO
21. Ontología de las sociedades de conocimiento


NECESIDAD DE LA EPISTEMOLOGÍA AXIOLÓGICA EN LAS SOCIEDADES DE CONOCIMIENTO Y SUS TAREAS

22. Tareas de la epistemología axiológica en las sociedades de conocimiento

Conclusión  

Coda  

Bibliografía

Relacionats

El trànsit cap a les societats de coneixement des de la perspectiva del capitalisme reinventat o multicapitalisme: una crítica

CETR L'article planteja una crítica a la manera com s'entén el pas cap a les anomenades societats del coneixement, assenyalant que aquest procés no suposa una transformació real mentre continuï dominat pel capitalisme neoliberal. La ciència i la tecnologia han estat absorbides per un sistema basat en l'individualisme, el lliure mercat i la rendibilitat a curt termini, cosa que impedeix afrontar de manera efectiva tant la crisi ecològica global com el canvi profund en les formes de viure i sobreviure, avui marcades per la interdependència i el coneixement. Davant de discursos com el “capitalisme verd”, el “capitalisme conscient” o el “multicapitalisme”, l'article exposa que aquestes propostes no trenquen amb la lògica del sistema, sinó que la maquillen incorporant selectivament crítiques ecològiques i socials per assegurar-ne la continuïtat. Transitar cap a les societats del coneixement, només serà possible mitjançant un projecte axiològic col·lectiu que superi l'individualisme, reconegui la interdependència entre éssers humans i naturalesa, i situï el desenvolupament científic i tecnològic al servei del benestar comú i de la vida en conjunt.

El sentit de la vida per als joves

Marià Corbí No és acceptable abandonar els joves perquè no se sap què dir-los que sigui acceptat per ells, o perquè els hi prediquem amb un missatge del passat, que pensem que és l'únic vàlid i que no accepten. Cal cercar una solució urgentment. Molts no saben què fer i donen allò que tenen a persones que ja pertanyen a l'últim terç de la vida; a persona que, forçades a allunyar-se de les formes tradicionals de la religió, per les transformacions de les maneres de viure i de les cultures, encara els resten no pocs elements de la tradició. També aquests estan desemparats i sense ajuda. Els qui dediquen la seva vida i els seus esforços a aquest tipus de persones fan molt bé. Tanmateix, cal fer un gran esforç per trobar una solució per a les generacions futures, perquè d’elles en serà el món, la cultura, l'espiritualitat i tot.

Proposta als joves de les societats del coneixement: una simbiosi amb les generacions sèniors

En el trànsit que estem patint: passar de les societats agràries i agrari-autoritàries i industrials, a les societats de coneixement, no es pot esperar que les generacions joves puguin crear, per si mateixos, els trets adequats a les noves necessitats culturals: el nou funcionament de l'economia, unes noves estructures socials, els nous projectes axiològics col·lectius corresponents al creixement continuat i accelerat de ciències i tecnologies, corresponents a les noves formes de coneixement, i a un cultiu convenient de la qualitat humana i de la qualitat humana profunda avui. És a dir, que puguin generar els trets adequats a la creació contínuament accelerada de coneixements i tecnologies i a tots els trets culturals de les societats de coneixement. I creiem que no ho poden fer perquè són joves i no han tingut temps d'acumular tots els coneixements que es requereixen per a aquesta tasca. Qui haurà de fer aquesta tasca?

Back To Top