Blog

MÚSICA CLÀSSICA CONTEMPORÀNIA

Aquest nou apartat que iniciem vol col·laborar a eliminar la distòpia de la nostra sensibilitat musical que se sent a gust amb la música del barroc i posterior però que no te afinitat amb la música clàssica contemporània. El sentir sempre va enrederit respecte a la indagació mental, és el cas de que la sensibilitat no se senti còmoda amb la música clàssica pròpia de la societat que viu de la creativitat en ciència i tecnologia, nous productes i serveis.

Anirem proposant l’audició d’obres de la música clàssica contemporània per ajudar a fer el trànsit. Citarem peces de música contemporània del segle XX i alhora del segle XXI que trenquen amb l’estructura de composició de la música occidental creada fins aquest moment. No hi seran totes les obres ni tots el autors més destacats però assenyalarem aquells que a criteri general han destacat.

Per començar a parlar de les obres del segle XX ens recolzarem en el que es diu en el web de la revista de música Bachtrack[1] sobre les 10 millors obres de música contemporània del segle XX [2]. Y per presentar les del segle XXI ens fixarem en la programació del Festival de Música Contemporània organitzat per la Fundació BBVA[3].

Proposem per començar

  • Le Sacre du printemps, és un ballet coreografiat per Vaslav Nijinski amb música del compositor rus Ígor Stravinski, que va ser estrenat l’any 1913 .

Versió de Daniel Barenboim al front de la Staatskapelle Berlin (Orquestra Estatal de Berlín, Alemanya) https://www.youtube.com/watch?v=0FhU-Ls9abw

———————————–

[

[1] https://bachtrack.com/es_ES/about-us

2] https://bachtrack.com/es_ES/top-ten-twentieth-century-shaped-contemporary-classical-march-2018

3] https://www.contrapunto-fbbva.es/ciclos/conciertos-de-musica-contemporanea-fundacion-bbva-bilbao-2017-2018-viii-edicion/
https://www.contrapunto-fbbva.es/ciclos/vii-ciclo-conciertos-musica-contemporanea-fundacion-bbva-bilbao/

 

Relacionats

Interferència de la tecnologia en l’atenció a allò que és qualitatiu
Marta Granés Avui, l'execució dels sentits passa pels aparells tecnològics. Però la tecnologia no proporciona experiències sensitives directes que immisceixin tots els sentits, i com a animals que som, els necessitem completament activats per sentir-nos plenament vius. Tenir l'atenció focalitzada en allò tecnològic redueix fisiològicament i psicològicament l'ús dels sentits (es redueix a l'oïda ia la vista) i això restringeix la riquesa de l'experiència humana. Podríem afirmar que els joves d'ara són la generació més amputada sensitivament de la història. I, el pitjor de tot és que no noten l'absència, ja que mai no han viscut una altra cosa. El que és qualitatiu mai ha estat aquí.
Novetat editorial: El colapso de los Proyectos de vida colectivos – Principios de Epistemología Axiológica 10
Marià Corbí Per a la gent de les nostres societats, les religions han mort, i no hi ha ni idea, ni indicis d'una altra dimensió de la realitat que no sigui aquesta quotidianitat plana. Tot es ha tornat rom, sense esperança, sota el vol negre de la mort. S'han difós molt les publicacions de textos de saviesa o que busquen la saviesa, però això, a més de minoritari, no hi influeix a la cultura general, ni tan sols a la cultura popular. Què es pot fer perquè la cultura i les persones de les societats de coneixement recuperin la doble dimensió de la realitat del nostre viure humà? Què es pot fer per trencar aquesta cuirassa de quotidianitat exclusiva, sense esquerdes, des de la que es pugui entreveure la llum de l'altra dimensió? 
Back To Top