Cor de poetes

No pensar nunca en la muertey dejar irse las tardesmirando como atardece. Ver toda la mar de frentey no estar triste por nadamientras el sol se arrepiente. Y morirme de repenteel día menos pensaoése en el que pienso siempre.                         (Manuel Alcántara) Poesía es Amargura Miel celeste que mana De un panal invisible Que fabrican las almas. Poesía es lo imposible Hecho posible. Arpa Que tiene en vez de cuerdas Corazones y llamas. Poesía es la vida Que cruzamos con ansia Esperando al que lleve Sin rumbo nuestra barca.                         (Federico García Lorca. Sobre un libro de versos)   He sufrido. No importa.Ni amargura ni queja.Entre salud y amorGire y zumbe el planeta. Desemboqué en lo alto.Vida regala vida,Ímpetu de ascensión.Ventura es siempre cima. Quien dice la verdadEs el día sereno.El aire trasparentaLo que mejor entiendo.Suenan aquí las callesA esparcido tesoro,A júbilo de MayoQue nos abraza a todos.…

Llegir més

La música i la pràctica del silenci.

Marià Corbí

La música es pot viure com a creador, com a intèrpret i com a oient. Tres maneres de presentar el mateix fenomen, intrínsecament emparentades, tant que han de formar una unitat. El creador, cantant i construint el seu cant, viu, sent i coneix allò Real en la seva subtilitat. La seva creació és una indagació i és el resultat de la indagació. L'intèrpret recrea, viu de nou el que l'autor va crear, indagar i viure. L'oient ha de recrear, amb l'autor i amb l'intèrpret, el que ells han fet. La seva no és una actitud passiva, sinó que ha de ser tan activa, si és possible, com la del creador i la de l'intèrpret. Escoltar música és verificar per si mateix el que altres indagaren, refent la indagació i verificant-la. Hi ha una forma d'escoltar música incorrecta, encara que molt practicada. Consisteix en posar-se en una actitud passiva perquè la…

Llegir més
QUE MI PALABRA SEA LA COSA MISMA

QUE MI PALABRA SEA LA COSA MISMA

Juan Ramón Jiménez

Juan Ramón Jiménez ¡Inteligencia, dame el nombre exacto de las cosas! ...Que mi palabra sea la cosa misma, creada por mi alma nuevamente. Que por mí vayan todos los que no las conocen, a las cosas; que por mí vayan todos los que ya las olvidan, a las cosas; que por mí vayan todos los mismos que las aman, a las cosas... ¡Inteligencia, dame el nombre exacto, y tuyo, y suyo, y mío, de las cosas! * Yo no soy yo. Soy este que va a mi lado sin yo verlo; que, a veces, voy a ver, y que, a veces, olvido. El que calla, sereno, cuando hablo, el que perdona, dulce, cuando odio, el que pasea por donde no estoy, el que quedará en pie cuando yo muera. * Está tan puro ya mi corazón, que lo mismo es que muera o que cante. Puede llenar el libro de…

Llegir més
L’ESTRANYA NECESSITAT DE VEURE I DE FER VEURE

L’ESTRANYA NECESSITAT DE VEURE I DE FER VEURE

Charles Juliet - Bram van Velde

    Converses de Charles Juliet amb Bram van Velde (1) El que sempre em crida l'atenció de Bram és la seva aversió a les paraules. Per això amb ell sempre es produeixen grans silencis. Després li faig una pregunta, i la resposta sorgeix breu, franca. De vegades ell mateix sembla sorprendre's, dóna la sensació que només arriba a comprendre’n el seu sentit després, com jo. Acostuma a passar també que la frase queda en suspens perquè Bram està com perdut en si mateix. (84) - Jo no puc emprar paraules. És clar que a vegades tenen una certa utilitat. Però l'essencial no poden dir-ho. De fet Bram arriba a parlar sense fer frases. I, per tant, es comprèn molt bé el que vol expressar. Mai formula raonaments, encadenaments d'idees, però. Només el fet, la comprovació nua, la fulguració que el travessa. (p.90) Acaba d'arribar de Ginebra on viu des de…

Llegir més

REFLEXIONS SOBRE LA POESIA

Pepa Torras

Pepa Torras Quina és la proposta dels poetes per descobrir l’essència de les coses? i en què s’assembla el seu procés d’indagació amb el que proposen els mestres de saviesa? Es tractaria d’un procés purament racional que parteix d’una o diverses hipòtesis per analitzar-les i arribar a una conclusió final?. Seria allò que defineix el diccionari com reflexionar, això és, tornar sobre una cosa pensada, considerant-la detingudament, aprofundint-la?. Segons aquesta definició, reflexionar suposaria doncs indagar sobre una cosa antiga per poder trobar-li la seva lògica interna, la seva coherència, el seu sentit. És aquest tipus d’indagació la que ens proposa el poeta per copsar la Realitat tal i com és realment? I d’altra banda, és quelcom de ja sabut allò que hem de comprendre, de veure? I també, hem de trobar una lògica o un sentit a la realitat de les coses? Diríem en primer lloc que més aviat es…

Llegir més