Rainer Maria Rilke

Rainer Maria Rilke

Pepa Torras

Oh vida, vida, temps de miracle! Contradicció i contradicció. Sovint Dolent, el camí se’t fa tan aspre! Després, de cop, amplària admirable, Com d’un àngel tens tenses les ales! Oh temps de la vida, oh inexpresable! Però com més m’inclino en mi mateix És fosc és el meu Déu, com enramada Amb cents d’arrels que ben callades beuen. Només pel seu caliués que m’aixeco: Més ja no sé, perquè les meves branques Prou dins descansen, sols el vent les mou. Rainer Maria Rilke, Tres poetes, tres mestres, Antoni Pasqual i Piqué. Abadia editors Selecció Pepa Torras Virgili

Llegir més
Quatre Poemes Xinesos

Quatre poemes xinesos

Pepa Torras

   Com a resposta Em pregunteu per què estic als monts verd-blaus. Somric I res no dic, vagant, el cor sere, Les flors de presseguer corrent riera avall. Hi ha un altre món dellà del viure mundanal. Li Bai L’immediat final Prosperitat i adversitat, fugaç espuria Que floreix davant els ulls, miratge buit On hostatjar-se un breu instant, fins al return Al punt primer que clou el temps d’aquest sojorn. CUI, Xuanliang Al mestre Zhen un mes d’abril Migrat i pur, havent viscut quasi cent anys, Rep al vell temple un nou abril amb boira I vent. Mars i muntanyes són pastura de la guerra I només ell seguéis en pau damunt la terra. DU Mu Amor Que tendre que és l’amor recíproc sostingut, Subtil com fil de seda, máxim com el mar; Com lluna al ple suspesa, esclat de frágil flor, Per sempre més colpeix, un cop i un…

Llegir més

ART I CONEIXEMENT SILENCIÓS: lliçons de vida. Apunts

Teresa Guardans

Pintar és, principalment, voler conèixer i fer tot el possible per aconseguir-ho. (Balthus) L’art és una dedicació que busca conèixer més enllà de la construcció acordada. El seu camp d’acció no és el medi conceptual –ni és conceptual l’esforç de comunicació que en pot resultar- . Amb les paraules creem el món. Alhora, les paraules poden ser l’instrument per anar més enllà del món creat i ordenat per la paraula. És el que procura la poesia. De la mateixa manera que la pintura es serveix de línies, formes, colors, textures...., per endinsar-se més enllà de la percepció domesticada pels conceptes. Miquel Ángel Valente comenta amb Antoni Tàpies: "...t’enfrontes a una realitat que desconeixes amb instruments que no es fonamenten en la raó (...) la invitació de la pintura a entrar en un món que esta més enllà de les paraules és vàlida des de qualsevol estètica, doncs és l’aventura de…

Llegir més
La Música Com A Vehicle Espiritual

La música com a vehicle espiritual

Lili Castella

Aquestes línees no són més que unes primeres reflexions, fruit del contacte amb l’Institut d’Estudis Sufís i el Cetr, sobre quina qualitat ha de tenir la música per tal de poder ser considerada com a vehicle espiritual. En primer lloc, però, cal referir-se a dues idees que haurien d’estar presents i tenyir tot el que direm a continuació: la primera és la idea de l’invisible-visible, idea lligada a la capacitat de subtilesa que tot ésser humà té en potència, però que cal desvetllar i cultivar; i la segona, la idea de metàfora (mayâz en llenguatge sufí, paraula que remet literalment a la idea de traspassar, de transportar): la metàfora, com a recurs literari que ens permet el trànsit d’un nivell cognoscitiu a un altre, al·ludeix doncs al doble sentit, a la cara oculta del que ja És ací i ara, però que no sempre percebem perquè sovint tenim la capacitat…

Llegir més
Sonríe – Juan Gelman

Sonríe - Juan Gelman

Juan Gelman

¿Y alguna vez he sonreído así? ¿Fui como tú de luz, candor que tiembla? ¿Supe dar la mañana, confundirla, equivocar el mundo? ¿Fui como tú despertador de la ternura quieta? ¿Agua capaz? ¿Detuve al aire, al gran maestro? La pureza más desnuda es en tu boca Y avergüenza. Ángeles, ángeles. Quien dice que los vió, nunca los vio. El que los ve se canta para adentro Juan GelmanGotán y otras cuestiones Poesía I (1956-1962). Colección Visor de Poesía,2008

Llegir més