Màrius Torres
Sedueix com un bell paissatge Que fos bell sobretot per la claror del cel. Qui el travessa en el seu peregrinatge, S’emporta endins dels ulls un resplendor fidel. Emanant la gràcia suprema S’allò que és innocent, i radiant, i nu, Tota la seva vida és un poema Murmurat per una àngel incandescent i bru. Quan, com fugint de vora nostre Tanca els ulls, es fanit en el seu rostre -i quants estels apunten al fons d’aquella nit!- Queda un instant llunyana, sola Després, torna i somriu. I el seu esguard humit Entorn del cap li encén una aurèola Màrius Torres, Tres poetes, tres mestres, Antoni Pasqual i Piqué. Abadia editorsSelecció Pepa Torras Virgili
Rainer Maria Rilke
Oh vida, vida, temps de miracle! Contradicció i contradicció. Sovint Dolent, el camí se’t fa tan aspre! Després, de cop, amplària admirable, Com d’un àngel tens tenses les ales! Oh temps de la vida, oh inexpresable! Però com més m’inclino en mi mateix És fosc és el meu Déu, com enramada Amb cents d’arrels que ben callades beuen. Només pel seu caliués que m’aixeco: Més ja no sé, perquè les meves branques Prou dins descansen, sols el vent les mou. Rainer Maria Rilke, Tres poetes, tres mestres, Antoni Pasqual i Piqué. Abadia editors Selecció Pepa Torras Virgili
Quatre poemes xinesos
Com a resposta Em pregunteu per què estic als monts verd-blaus. Somric I res no dic, vagant, el cor sere, Les flors de presseguer corrent riera avall. Hi ha un altre món dellà del viure mundanal. Li Bai L’immediat final Prosperitat i adversitat, fugaç espuria Que floreix davant els ulls, miratge buit On hostatjar-se un breu instant, fins al return Al punt primer que clou el temps d’aquest sojorn. CUI, Xuanliang Al mestre Zhen un mes d’abril Migrat i pur, havent viscut quasi cent anys, Rep al vell temple un nou abril amb boira I vent. Mars i muntanyes són pastura de la guerra I només ell seguéis en pau damunt la terra. DU Mu Amor Que tendre que és l’amor recíproc sostingut, Subtil com fil de seda, máxim com el mar; Com lluna al ple suspesa, esclat de frágil flor, Per sempre més colpeix, un cop i un…
ART I CONEIXEMENT SILENCIÓS: lliçons de vida. Apunts
Pintar és, principalment, voler conèixer i fer tot el possible per aconseguir-ho. (Balthus) L’art és una dedicació que busca conèixer més enllà de la construcció acordada. El seu camp d’acció no és el medi conceptual –ni és conceptual l’esforç de comunicació que en pot resultar- . Amb les paraules creem el món. Alhora, les paraules poden ser l’instrument per anar més enllà del món creat i ordenat per la paraula. És el que procura la poesia. De la mateixa manera que la pintura es serveix de línies, formes, colors, textures...., per endinsar-se més enllà de la percepció domesticada pels conceptes. Miquel Ángel Valente comenta amb Antoni Tàpies: "...t’enfrontes a una realitat que desconeixes amb instruments que no es fonamenten en la raó (...) la invitació de la pintura a entrar en un món que esta més enllà de les paraules és vàlida des de qualsevol estètica, doncs és l’aventura de…
La música com a vehicle espiritual
Aquestes línees no són més que unes primeres reflexions, fruit del contacte amb l’Institut d’Estudis Sufís i el Cetr, sobre quina qualitat ha de tenir la música per tal de poder ser considerada com a vehicle espiritual. En primer lloc, però, cal referir-se a dues idees que haurien d’estar presents i tenyir tot el que direm a continuació: la primera és la idea de l’invisible-visible, idea lligada a la capacitat de subtilesa que tot ésser humà té en potència, però que cal desvetllar i cultivar; i la segona, la idea de metàfora (mayâz en llenguatge sufí, paraula que remet literalment a la idea de traspassar, de transportar): la metàfora, com a recurs literari que ens permet el trànsit d’un nivell cognoscitiu a un altre, al·ludeix doncs al doble sentit, a la cara oculta del que ja És ací i ara, però que no sempre percebem perquè sovint tenim la capacitat…