LA PINZELLADA. Shitao (1642-1707)

LA PINZELLADA. Shitao (1642-1707)

Shitao

"Per lluny que vagin, per alt que pugin, sempre es comença per un sol pas". "Per a un ésser humà el més important és saber venerar". "Els rius i les muntanyes m’encarreguen que parli per ells, han nascut en mi i jo en ells". "Gran és el do artístic per la persona de gran saviesa, mediocre per la de saviesa mediocre. Primer la ment ha d'abraçar l'Ú perquè el cor pugui crear i romandre en la joia. En aquestes condicions la pintura pot penetrar l'essència de les coses fins a l’imponderable". Aquestes són algunes de les reflexions del pintor xinès Shitao, (1642-1707), també conegut com “El monjo carbassa amarga". Pintor, monjo, poeta i cal•lígraf, Shitao va escriure un tractat sobre tècnica i filosofia pictòriques titulat "En torn a la pintura". Posa l'accent en dos punts bàsics: el primer és el mètode de la pinzellada (i-hua), entenent com a tal no…

Llegir més

MIRO, Y LAS COSAS EXISTEN...*

Teresa Guardans

* fragmento de La verdad del silencio:   por los caminos del asombro.   Barcelona, Herder, 2009. (pgs. 67-72) "Miro, y las cosas existen. Pienso y existo sólo yo." (Fernando Pessoa) Como quien otea atentamente hacia la lejanía buscando reconocer aquello que no ve, puede mantenerse [hacia la realidad] el interrogante, la atención, la polarización del interés. "Firmemente tendidos hacia" esa realidad que se intuye, que se adivina…, hasta que la misma toma cuerpo, crece, se muestra. Un esfuerzo por insuflar vida a la vida o, también, renuncia que devuelve la vida a la vida. Se insiste en ello una y otra vez. Así escribe Van Gogh a su hermano Théo: Cuando se quiere dibujar un sauce llorón como si fuera un ser vivo, y así es a decir verdad, todo lo que lo rodea viene relativamente solo, siempre que se haya concentrado toda la atención sobre el árbol en…

Llegir més
INTRODUIR EL SILENCI …

INTRODUIR EL SILENCI …

Josep Mª Lozano

      Josep M. Lozano* …en l’escultura. Això és el que va dir André Gide davant La Mediterrània de Maillol: "Maillol acaba d’introduir el silenci en l’escultura". A La Pedrera de Barcelona tenim la sort de poder gaudir d’una extraordinària exposició d’Aristides Maillol, un autèntic menú degustació de la seva obra. Què és el que ens fa tan propera l’obra d’un artista que va dir de si mateix que volia inaugurar el segle, tota vegada que el segle podem dir que ja ha conclòs? Gosaria dir que una mirada apaivagada, curosa, progressivament asserenada de la seva obra desvetlla, efectivament, la veritat de l’afirmació de Gide: Maillol introdueix el silenci en l’escultura fins al punt que la contemplació de les seves obres fa emergir lentament, progressivament, un silenci interior que és l’eco del que l’escultor ens ha mostrat. Mompou ja ens va regalar la possibilitat de copsar, concebre i pensar una Música…

Llegir més

EL HAIKU. EXCLAMACIÓ ON L’ASTORAMENT ES FA POESIA

Pepa Torras

Una de les seves formes més populars de la poesia lírica japonesa és el haiku, una composició de tres versos de cinc, set i cinc síl•labes, on una imatge visual es contrasta amb una altra, sense comentaris, o a una imatge segueix una reflexió concisa i a la vegada fugissera. El seu procés creatiu és d’un total despullament per arribar a l’essencial, al dir simple per arribar a l’espiritual de la natura. Un autèntic buidament subjectiu per recrear una imatge veritable. Un deixar opinions, teories i conceptes del que és la realitat per copsar-la en la seva essència. Simples instantànies de la realitat, de les quals teniu a continuació alguns exemples. Sobre la gran campana Es deté una papallona I dorm. (Yosa Buson) Una flor caiguda Torna volant a la seva branca Una papallona! (Moritake) Mirar, admirar Fulles verdes, fulles naixents Entre la llum solar. (Matsuo Basho) Sobre la branca…

Llegir més
Màrius Torres

Màrius Torres

Pepa Torras

Sedueix com un bell paissatge Que fos bell sobretot per la claror del cel. Qui el travessa en el seu peregrinatge, S’emporta endins dels ulls un resplendor fidel. Emanant la gràcia suprema S’allò que és innocent, i radiant, i nu, Tota la seva vida és un poema Murmurat per una àngel incandescent i bru. Quan, com fugint de vora nostre Tanca els ulls, es fanit en el seu rostre -i quants estels apunten al fons d’aquella nit!- Queda un instant llunyana, sola Després, torna i somriu. I el seu esguard humit Entorn del cap li encén una aurèola Màrius Torres, Tres poetes, tres mestres, Antoni Pasqual i Piqué. Abadia editorsSelecció Pepa Torras Virgili

Llegir més