ACTIVITATS La saviesa dels grans sutres buddhistes: el sutra del cor i el sutra del diamantA càrrec de Montse Cucarull, Marta Granés i Marià CorbíDimarts quinzenalment. 4 oct. - 29 mar. La qualitat humana, la llibertat i la felicitat, el…
del 5 d'octubre al 14 de desembre
En una primera lectura, els sermons i tractats de mestre Eckhart semblen visar cap a altures ben difícils d’atansar, sense oferir escales ni cordes. Anima, amb insistència, a realitzar la naturalesa "divina", el propi ésser, il·limitat, infinit (...) Si llegint a Joan de la Creu es podria tenir la sensació d'estar davant d'un itinerari guiat, Eckhart sembla no oferir pistes concretes... De fet tan sense "escales" resulten l'un com l'altre quan apunten a l'orientació de les facultats més enllà de si mateix: "per sobre de si mateix i per damunt de les potències de l'ànima", només "desposseir-se del que no és, del jo i de tot el que li pertany"... (1980: 101). Però en actitud d’oients atents, sentim el seu esforç per reconduir la nostra mirada, vivim la seva provocació.
Això és el que he sentit. Un matí, quan el Buddha era prop de Shravasti, al bosc de Jeta, en l'estat de Anathapindika, Ell i la Seva congregació de 1250 monjos van anar a la ciutat per mendicar el menjar, quan van tornar i van acabar de menjar van guardar les túniques i els bols i es van rentar els peus. Llavors el Buddha va seure i els demés es van asseure davant seu. D'entre l'assemblea es va aixecar el Venerable Subhuti. Es va descobrir l'espatlla dreta en senyal de respecte, es va agenollar sobre el seu genoll dret, i ajuntant els palmells de les mans es va inclinar davant el Buddha.
(article publicat a La Vanguardia, 27 d'agost, 2011. p.13) Tamisats per l’ensopiment de les vacances arriben els cruixits d'un món en fallida. Fets inconnexos però que junts componen una nova trama de vida. Crema Londres, la xenofòbia massacra a Noruega,…
(http://www.josepmlozano.cat 12/07/2011) De vegades em pregunto si el que explica la inquietud i el neguit en què vivim, sobretot pel que fa a projectar el futur, no és altra cosa que la mostra de la nostra enorme, infinita, inesgotable capacitat…
Així com les terres ocioses produeixen mil classes de males herbes inútils, el mateix succeeix amb el pensament. Si no l’ocupem en algun tema que el canalitzi, es llança desbocat aquí i allà, pel camp dispers de les idees. Michel…
Epicur va dir que ser ric no suposa un alleujament, sinó un canvi de problemes. És més miserable un ric necessitat, apurat i amb problemes que qui simplement és pobre. Michel de Montaigne (1533-1592)