Ramana Maharshi i els quaranta versos
Lectura comentada dels quaranta versos sobre l'existència de Ramana Maharshi
La Tecno-ciència i la qualitat de vida
Tres sessions per tenir una visió de la tecnociència com eina humana al servei de la vida humana i la qualitat de vida. Per què l’ésser humà fa tecnologia? Quina relació s’estableix entre aquest y la tecnociència? Si la tecnologia depèn de la orientació humana, és aquesta neutra? Quines noves tecnologies estan al servei de la vida i per què cal potenciar-les? Totes aquestes preguntes obren un extens debat que avui, més que mai, s’ha d’abordar des de la qualitat humana, tenint present que vivim en societats que no poden renunciar a la tecnociència i la riquesa que aquestes ens aporten.
El impacto de las sociedades de conocimiento sobre los valores colectivos. Análisis y valoraciones desde los principios de la epistemología axiológica de Marià Corbí. Vol.I y Vol.II
Marta Granés Este trabajo corresponde a la tesis doctoral de la autora sobre la epistemología axiológica planteada por el epistemólogo Marià Corbí. Una propuesta que se presenta como una orientación apta y viable para que la sociedad que vive de innovar continuamente en ciencia y tecnología y en nuevos productos y servicios pueda afrontar el desafío de haberse quedado sin orientaciones axiológicas colectivas precisamente cuando maneja un poder tecnocientífico capaz de destruir varias veces la vida en el planeta. Resulta atractiva la voluntad de concreción y pragmaticidad que subyace en la epistemología axiológica de Corbí que, estando fuertemente trabada a nivel teórico, se postula como una herramienta de la construcción de proyectos de valores colectivos para las sociedades de conocimiento como elemento clave para una posible vía de solución a la crisis axiológica.
Ètica de la intel·ligència artificial (IA) i ètica operativa
Marià Corbí La IA, com altres màquines racionals, poden mostrar unes possibilitats bones per als individus i els col·lectius o unes possibilitats dolentes. Calcular i enumerar aquestes possibilitats donarà lloc a unes normatives dús que, com corresponents a màquines racionals, formaran una ètica abstracta i general. En formular aquesta ètica abstracta general, no es té en compte que s'estan tractant els possibles aspectes de la IA des d'una opció axiològica no formulada: la vigent, la liberal, la neocapitalista. Aquesta opció axiològica està donada a la societat com si fos la pròpia, adequada i indiscutible.
Jesús lliure de projectes axiològics col·lectius jueus i grecoromans
Marià Corbí A les societats de coneixement d'innovació i canvi accelerat ens trobem amb serioses dificultats per interpretar i sentir Jesús de Natzaret. Si buidem Jesús dels mites i creences jueus i dels revestiments greco-romans propis de les ments i dels projectes axiològics col·lectius (PACs) de societats ramaderes i societats agrari-autoritàries, ens quedem amb un jove jueu habitant d'un poblet, Natzaret. Jesús és un home senzill, no és un erudit, és un artesà educat a la tradició religiosa d'Israel. Un artesà que podem suposar que va treballar amb freqüència a Sèforis, una ciutat grega a pocs quilòmetres de Natzaret.
Lectura comentada del Lankavatara Sutra (2021-2022)
És un text important del budisme Mahayana inicial, escrit cap el segle IV de la nostra era que va tenir gran influència en el desenvolupament del budisme a la Xina, al Tibet i al Japó, convertint-se en un dels fonaments del budisme Chan. Aborda el reconeixement del món objectiu com una visió, com una manifestació de la ment: tots els fenòmens són buits, buits d’entitat i il·lusoris. Amb aquest coneixement s’arriba a comprendre que res ni ningú neix, viu i desapareix. És a causa de la memòria, la imaginació, el raonament i les afeccions, que donem per real el món que modelem. Tot està buit de substància, també la pròpia ment i la personalitat.
Lectura comentada dels Rubaiyats de Rumi (2021-2022)
Conjunt de poemes del gran pensador i poeta persa Rumi de el s. XIII. Es tracta d’una indagació de la dimensió absoluta de la realitat des de la sensibilitat i el cor. D’ell podem aprendre com gestionar la nostra sensibilitat per a la indagació d’aquesta dimensió.
Lectura comentada del Fihi Ma Fihi de Rumi (2021-2022)
Resulta molt interessant per als ciutadans de les societats que viuen de la tecnologia aproximar-se a l’obra de Mawlânâ Rûmî -savi i poeta sufí persa del s.XIII- perquè al presentar-nos reflexions profundes sobre la natura humana en forma poètica enriqueix doblement la perspectiva abstracta amb la que ens interpretem a nosaltres i a la realitat a la que ens empeny l’us de la tecnociència.
Dues formes de conrear l’espiritualitat, la QHP, en les societats de coneixement
Marià Corbí Una forma de cultiu de la Cualitat Humana Profunda (CHP) parteix de l'individu perquè interpreta l'individu des de l'epistemologia mítica, que pretén que el que es concep és com es concep. Parteix de l'individu i l'individu treballa i s'esforça per aconseguir la fidelitat a Déu, l'amor a Déu, la unió amb Ell per amor. És una concepció que es pensa com un progrés en el camí assenyalat per Déu, com una espera de la seva visita, com un camí en el qual s'esperen les ajudes recognoscibles de Déu per arribar a Ell. L'altra modalitat de l'cultiu de l'espiritualitat, de la Qualitat Humana Profunda (QHP), part de proposar-se eliminar la consciència d'individualitat.
La música a les Societats de Coneixement (SC)
Marià Corbí La música es el arte más sutil porque emplea los sonidos, lo más leve de lo sensitivo, para expresar lo sutil. La música, durante milenios ha utilizado los sentimientos humanos para cantar a la Dimensión Absoluta (DA). Fue una gran habilidad partir de los sentimientos del yo para referirse a lo que está más allá del yo. Utilizó sentires de Dimensión Relativa (DR) para cantar el misterio de la DA, intensificando la conmoción de las entrañas, para que resuene el sentir hondo. La música empuja las conmociones del cuerpo para llevarlas a la frontera de lo que no es nombrable. No utiliza palabras para aludir a aquello de lo que no se puede hablar. Las palabras que se emplean en los cantos están al servicio de la música misma. La música canta explícitamente la verdad muda. Habla sin palabras de lo que no cabe en las palabras.