La realitat i la vida són directament un sentir gratuït: ho sabem però no en fem cas, i així ens mantenim en una relació amb tot primordialment per a treure’n profit, que fa que desaparegui del nostre horitzó tot allò del que no se’n pot treure rendiment. Aquest important text budista parla de la possibilitat d’una relació plenament qualitativa amb el que ens envolta, i de com dsenvolupar-la.
Estudiarem aquest document xinès del s.IX que indaga la fondària informulable de la realitat. El text d’aquest autor ens ajuda a no quedar atrapats en la nostra quotidianitat. Es tracta d’un text viu i dinàmic, en el que es comencen a dibuixar les paradoxes que acabaran formalitzantse en els koans.
Els humans tenim la capacitat d’un coneixement desinteressat vers tot el que ens envolta, però no li donem ni el valor que té ni l’espai per a desenvolupar-lo. No som conscients que si tenim aquesta possibilitat és perquè biològicament compleix una funció i vivim com si no tingués importància. El poeta persa Hakim Sanai (s. XII) s’endinsa en aquest conèixer qualitatiu i ens exposa de manera poètica allò que ha descobert. L’objectiu d’aquesta lectura és apropar-nos a aquest coneixement oblidat.
En Carles Capdevila moria l’1 de Juny 2017, deixant-nos infinitat de pàgines plenes de saviesa. N’hem volgut recollir una petita tria, començant per aquelles “Quinze coses que he après aquest 2015”, un text escrit pocs mesos després que el càncer el forcés a deixar la direcció de l’ARA. Tanca la tria la seva última columna al diari: “Diguem-nos coses boniques”. Amb el desig que la seva bonhomia (amb tota l’amplitud i la fondària del terme!) ens acompanyi sempre.
Reflexions sobre com concebre la mort des de les societats de coneixement, reflexions sobre la qualitat humana, sobre la vida i la mort... Selecció d'alguns fragments de: "Las sociedades de conocimiento y la calidad de vida" (Bubok, 2017) i de "Más íntimo que mi propia intimidad" (Vegeu l'apartat: Els nostres llibres).
Petita selecció del "Jardí emmurallat de la veritat" obra del poeta místic persa Hakim Sanaí (s.XI-XII). El text no ha deixat de tenir difusió en el món espiritual musulmà, però ha estat ben poc traduït a llengües europees. En castellà n'hem trobat dues edicions (Sufí, 2008; Epopteia, 2014) d'una selecció editada en anglès. El "Jardí" és una obra que incita a la recerca, que vol despertar el lector, sovint amb expressions punyents.
“Quan visitava la residència on hi havia moltes persones afectades per la malaltia, sabia que em podien aportar alguna cosa, que tenien alguna cosa a dir-me, a oferir-me”... Amb el pare malalt d’Alzheimer, l’autor es fa testimoni de la vida des d’una nova perspectiva. El llibre (“La presencia pura”. El Gallo de Oro, 2017) recull les notes escrites en aquells moments i una entrevista posterior. Unes pàgines que desprenen saviesa a cada moment. Oferim algun fragment de l’entrevista.
La finalitat de l'eix de la Trobada ha estat doble, d'una banda estudiar quina ha de ser l'orientació final dels Projectes axiològics Col·lectius (PACs) en les societats de coneixement i, de l'altra, quin ha de ser l'orientació final que caldrà donar a llegat de saviesa dels nostres avantpassats i al cultiu de la CHP, d'acord també amb les societats de coneixement. Aquest doble aspecte del nostre treball ha de formar una unitat coherent. Intentarem descriure breument aquest doble aspecte i la seva unitat. Primer, les societats en què les ciències i les tecnologies estan en continu i accelerat desenvolupament, amb la consegüent creació de nous productes i serveis, genera una dinàmica poderosa al servei de l'explotació del medi i dels grups humans. No podem continuar amb aquest plantejament perquè ens conduiria, a curt termini, a un desastre mediambiental i social.
Oferim aquí algunes reflexions de Todorov (1939-2017) extretes de: Los enemigos íntimos de la democracia. Galaxia Gutenberg, 2016. 206 p. —- “La barbàrie ens amenaça tots des de l’interior –deia aquest semiòleg i humanista en una entrevista-. Tots som potencialment bàrbars, en certs actes i actituds que consisteixen a no reconèixer la plena humanitat dels altres perquè són diferents, i tractar-los amb condescendència, menyspreu o hostilitat”.
