-Es pot parlar de Bellesa en un temps com el nostre tant poc propici al silenci i a la sorpresa i tant ocupat en conflictes i la immediatesa? -La Bellesa té a veure amb la admiració i desconcert? És només…
José Manuel Bobadilla Som un animal amb un doble accés a la realitat. Un accés relatiu a les necessitats humanes dominat per les formes i un altre de no relatiu a les necessitats humanes i no condicionat per les formes. Un dels nostres principals sentits, com a animals depredadors que som, és la mirada. Mirar el món és una manera de sentir el món i, per tant, depenent de com el mirem, el nostre sentir hi estarà condicionat. Mirem el món des d'un llenguatge concret i actualment el llenguatge que dona forma a la nostra mirada és el llenguatge abstracte de les ciències i les tecnologies. La nostra manera de mirar el món està construïda des de la tècnica; una mirada que instrumentalitza l'entorn i ens impedeix tornar a les coses de manera neta, és a dir, alliberada de les formes en les formes. A les societats de coneixement, el domini de llenguatge abstracte construeix la barrera científica i tecnològica que ens diu que una flor és simplement una flor, o com a molt, ens proporciona una mirada biològica de la flor. No hi veiem el misteri dels mons perquè el nostre mirar està tancat en el prisma científic i tecnològic.
Walt Whitman Walter «Walt» Whitman va ser un poeta, infermer voluntari, assagista, periodista i humanista estatunidenc. El seu treball s'inscriu en la transició entre el transcendentalisme i el realisme filosòfic, incorporant ambdós moviments a la seva obra. Presentem dos textos d'aquest poeta que expressen de manera esplèndida el retorn cap a les coses.
Marià Corbí «No tenemos nada que hacer en esta hermosa Tierra, en este pequeño y maravilloso planeta; no tenemos otra tarea que cumplir que vivir para reconocer toda la maravilla que nos rodea. Vivimos para tener la posibilidad de reconocer. Reconocer es testificar que hemos visto y sentido lo que está frente a nosotros. Reconocer es decirle a todo que hemos advertido su presencia, que hemos visto su esplendor, su belleza, su inmensidad y que nos hemos maravillado de su existencia y la hemos amado. Ese es nuestro destino. Somos una chispa de luz que salta del fuego de la tierra, ilumina por unos instantes lo que le rodea y se apaga volviendo otra vez a la tierra. Hay chispas de luz grandes y pequeñas; brillantes e intensas o más tenues y débiles. No se nos pide que seamos lumbreras ni soles; no se nos pide que nuestra luz sea cegadora; sólo se nos pide que seamos lucidez y reconocimiento.» (p.176)
Marià Corbí Hem arribat a concloure que la vida espiritual, que hem anomenat qualitat humana profunda, consisteix simplement en una tornada radical cap a les coses, sense buscar-hi res, per interès per les mateixes coses, per poder veure i sentir el que diuen: la doble dimensió de la realitat. Creiem que és la manera adequada d'espiritualitat, la manera d'adquirir la qualitat humana profunda per a les societats de creació i innovació continuada. La figuració de la dimensió absoluta com una divinitat transcendent ha de deixar pas a recuperar aquesta mateixa dimensió absoluta a la realitat del món que ens envolta, que és la nostra pròpia modelació.
La mort és un tema que ens desconcerta i sovint ens genera neguit. Marià Corbí no ha deixat d’aprofundir-hi, i les seves reflexions sobre la mort ens poden ajudar a saber-la afrontar. Parlaríem amb ell a partir d’una selecció dels seus escrits sobre aquesta qüestió.
Hubert Reeves Es tracta d’un seguit de reflexions d’aquest astrofísic, investigador i divulgador científic, sobre interrogants que se li presenten i que considera que són universals. Afirma que “Entre els dogmes religiosos i les certeses atees, hi ha espai per les espiritualitats interrogadores”. També dialoga amb altres autors com Galileu, Goethe, Einstein, Rilke, Oppenheimer, .... A tot això hi afegeix petites meditacions com per exemple: en el cosmos. Proposa el següent: 1. Jegui panxa en l’aire en un bella nit estelada. Preferentment en un lloc en el qual l’horitzó sigui ben diàfan, com per exemple en un desert o en el mar. 2. Vegi’s i senti’s a l’espai, entre les estrelles que l’envolten per tot arreu. 3. I digui’s: “ Soc un habitat del cosmos”
Chantal Maillard Selecció d'alguns fragments del llibre de Chantal Maillard: "Las venas del dragón. Confucianismo, taoísmo y budismo" (Galaxia Gutenberg, 2021. 203 p.). L'autora explora el ric llegat de saviesa d'aquests tres corrents de pensament que van modelar la idiosincràsia xinesa, amb la mirada posada en els reptes profunds que la humanitat té plantejats avui. La selecció procedeix del darrer apartat del llibre, “L'estètica com a saviesa”.
Marià Corbí Amb crisi religiosa, no passatgera sinó definitiva, amb crisi igualment definitiva de les ideologies, havent de crear, al pas accelerat de les tecnociències (TC), els nostres propis Projectes Axiològics Col·lectius (PACs), sense ajut exterior de cap mena, no ens queda una altra solució que tornar-nos a les coses, només elles ens poden ajudar a saber com hem de viure. Diuen alguna cosa les coses? Ningú no ens dirà com organitzar i viure la nostra vida, només el món de les coses ens pot orientar el nostre viure. L'immens món dels éssers no és com una paret opaca i muda; el món dels éssers és un concert de qualitats que ens poden parlar, sense paraules, del nostre món qualitatiu. L'immens món dels éssers expressa i canta en silenci una cançó única.
Marià Corbí A un primer nivell, el sentir humà és un sistema de senyals al servei de l’ego, per orientar la vida, poder sobreviure, reaccionar i operar en el medi. En la seva profunditat, és la possibilitat de commoció del vivent davant la immensitat dels mons. Viure en el sentir profund vol dir envair el sentir egocèntric de generositat, és viure en l’agraïment, en la unitat, en la veneració. Cal aprendre a despertar una fondària capaç de transformar-ho tot.