Joan MascaróLLÀNTIES DE FOC de les escriptures i saviesa del món. Moll, 2011. 280 p. Una antologia de textos de saviesa, de les diverses tradicions religioses i de pensadors i literats. “Llànties de foc –escriu Mascaró en el pròleg de…
Ryszard Kapuscinski.Encuentro con el otro. Anagrama, 2009. 98 p. Recull de 6 conferències pronunciades el 1990, 2003, 2004 i 2005, en les què el món és un territori en el qual la salvaguarda de la diversitat passa a través del…
Música i silenci: Nada yoga, amb Bhakti Das. Dimecres, 18 de juliol (19,00h.-21,00h.), al Centre de Yoga Shanti, de Barcelona: La música tradicional de l'Índia i el mantra, una via vers la meditació i la pau interior.
Aquesta és una mostra de la nostra proposta per al proper curs. Hi estem treballant. Per tant t’animem a consultar el programa definitiu a partir del 15 de juliol. Si prefereixes que te l’enviem a casa, o que li…
Juliol 2012 NOTíCIES Nou programa d'activitats 2012 - 2013 Aquesta és una mostra de la nostra proposta per al proper curs. Hi estem treballant. Per tant t’animem a consultar el programa definitiu a partir del 15 de juliol. Si prefereixes…
"El més bell que podem experimentar és la cara misteriosa de la vida. És el bressol, el sentit fonamental del veritable art i de la veritable ciència. Qui no el coneix, qui no és capaç de meravellar ni de sorprendre,…
text publicat a: Xavier Melloni. Vers un temps de síntesi. Fragmenta, 2011. pgs. 41-56. ---- Les religions són receptacles d’una plenitud que hi ha estat vessada i que tracten de custodiar. Però en custodiar-la poden fer-se insolents. Per por de perdre-la la blinden, i en no saber què fer amb tanta densitat, la llancen sobre les altres sense atendre a allò que aquelles ja contenien. El problema de l’ésser humà és que, sent capax Dei, a la vegada és incapaç de suportar massa realitat. Les revelacions de les religions són anticipacions de realitat que experimentem com un excés de llum als nostres ulls encara cecs.
El pensar i el sentir silenciós sempre han estat aquí, en mi.La intel·ligència que hi ha aquí, en mi, té dos nivells: el que queda sota la «funció-ego", i és personal, i el que es troba lliure d'aquesta funció i…
El pensar i el sentir silenciós sempre han estat aquí, en mi.La intel·ligència que hi ha aquí, en mi, té dos nivells: el que queda sota la «funció-ego", i és personal, i el que es troba lliure d'aquesta funció i…
El haiku es el arte poético de inmovilizar, a través de la palabra, la sensación de eternidad que en el alma sensible del poeta produce el milagro del instante, captando relaciones, hasta entonces no observadas, que ligan entre sí, en…