227
Estudiarem aquest document xinès del s.IX que indaga la fondària informulable de la realitat. El text d’aquest autor ens ajuda a no quedar atrapats en la nostra quotidianitat. Es tracta d’un text viu i dinàmic, en el que es comencen a dibuixar les paradoxes que acabaran formalitzantse en els koans.
Farid Uddin Attar va ser un gran poeta sufí persa del segle VI, en aquesta obra va realitzar un estudi sobre els "cercadors" per analitzar les diferents actituds en la investigació. Des d'aquells que s'acontenten amb el que ja posseeix sent així uns "cercadors" purament teòrics, fins a aquells que decideixen iniciar la seva recerca estudiant les diferents actituds que té per realitzar-la. I Rumí (1207-1273), poeta i destacat mestre espiritual persa, en un exemplar del llibre de les secrets (Asrar Nameh) va expressar la seva gran admiració i amor per Attar, en un dels seus versos: <>
Es farà un tast significatiu de la recerca sobre l’univers i la formació de les estrelles per copsar la magnificència i capacitat expressiva de la matèria. Es veuran imatges, es faran comentaris científics i es llegiran també textos d’astrònoms que evoquen la bellesa i misteri de la natura. Es vol mostrar com la ciència obre i permet cultivar la dimensió absoluta de l’existència humana.
La realitat i la vida són directament un sentir gratuït: ho sabem però no en fem cas, i així ens mantenim en una relació amb tot primordialment per a treure’n profit, que fa que desaparegui del nostre horitzó tot allò del que no se’n pot treure rendiment. Aquest important text budista parla de la possibilitat d’una relació plenament qualitativa amb el que ens envolta, i de com dsenvolupar-la.
Estudiarem aquest document xinès del s.IX que indaga la fondària informulable de la realitat. El text d’aquest autor ens ajuda a no quedar atrapats en la nostra quotidianitat. Es tracta d’un text viu i dinàmic, en el que es comencen a dibuixar les paradoxes que acabaran formalitzantse en els koans.
Els humans tenim la capacitat d’un coneixement desinteressat vers tot el que ens envolta, però no li donem ni el valor que té ni l’espai per a desenvolupar-lo. No som conscients que si tenim aquesta possibilitat és perquè biològicament compleix una funció i vivim com si no tingués importància. El poeta persa Hakim Sanai (s. XII) s’endinsa en aquest conèixer qualitatiu i ens exposa de manera poètica allò que ha descobert. L’objectiu d’aquesta lectura és apropar-nos a aquest coneixement oblidat.
Abordarem la lectura i comentari d’aquest text que segons els estudiosos potser és un dels més importants de la història del budisme, considerat la font de les escoles Chan de la Xina i Zen del Japó, i de l’escola tibetana. A Nagarjuna (s.II-III) se’l considera el més gran pensador budista i segons Karl Jaspers està entre les més grans figures del pensament univer
Els humans tenim la capacitat d’un coneixement desinteressat vers tot el que ens envolta, però no li donem ni el valor que té ni l’espai per a desenvolupar-lo. No som conscients que si tenim aquesta possibilitat és perquè biològicament compleix…
La realitat i la vida són directament un sentir gratuït: ho sabem però no en fem cas, i així ens mantenim en una relació amb tot primordialment per a treure’n profit, que fa que desaparegui del nostre horitzó tot allò del que no se’n pot treure rendiment. Aquest important text budista parla de la possibilitat d’una relació plenament qualitativa amb el què ens envolta, i de com desenvolupar-la.