217
Marià Corbí ens presenta el seu nou llibre de poemes. Ens diu l'autor: "Expresso el que sento per poder-ho sentir. els meus pobres versos no sé si arriben a la categoria de poesia, però són meditacions serioses sobre un tema que obsessiona el meu cor i la meva ment: saber què diuen les coses, el misteri dels mons immensos. Això d'aquí sense per què, que m'inclou a mi mateix, allò absolut i gratuït"
Shitao Compartim un petit tast d’una obra que val la pena assaborir a poc a poc. Shitao (1642-1707), pintor i cal·lígraf, va viure les primeres dècades de la seva vida com a monjo budista. Després d’haver-se allunyat de la vida monàstica, va entrar en els cercles artístics i lletrats independents, i es va acostar a l’espiritualitat taoista. Al llarg dels darrers anys de la seva vida va compondre els "Apunts sobre pintura del monjo Carbassa Amarga", una bona porta per accedir al pensament i l’espiritualitat xinesa.
Lo oscuro luminoso “Eso” es una noticia que me desborda en todo, por ello es lo oscuro, pero la noticia logra que lo oscuro sea luz, tanta luz que es oscuro, luz oscura que me ciega, lo sé y lo verifico con un saber que no sabe, pero que es la certeza que elimina toda duda. ¡Una bendita noticia! Nada engendra más temor que lo oscuro cara a cara. ¡Mira la luz, no le temas!
Walt Whitman Walter «Walt» Whitman va ser un poeta, infermer voluntari, assagista, periodista i humanista estatunidenc. El seu treball s'inscriu en la transició entre el transcendentalisme i el realisme filosòfic, incorporant ambdós moviments a la seva obra. Presentem dos textos d'aquest poeta que expressen de manera esplèndida el retorn cap a les coses.
Chantal Maillard Selecció d'alguns fragments del llibre de Chantal Maillard: "Las venas del dragón. Confucianismo, taoísmo y budismo" (Galaxia Gutenberg, 2021. 203 p.). L'autora explora el ric llegat de saviesa d'aquests tres corrents de pensament que van modelar la idiosincràsia xinesa, amb la mirada posada en els reptes profunds que la humanitat té plantejats avui. La selecció procedeix del darrer apartat del llibre, “L'estètica com a saviesa”.
Mahvash Sábet Una petita selecció del recull de poemes que, sota aquest títol, publica Pre-Textos (2020). Nascuda a Iran (1953), Mahvash Sàbet va estudiar pedagogia i psicologia. Va ser professora i directora d'un institut del qual va ser acomiadada pel govern per ser membre de la comunitat bahà’í. Va ser detinguda el 2008 pel mateix motiu i sentenciada a vint anys de presó. El 2018 va recuperar la llibertat. Aquest poemari va ser escrit des de la presó.
Marià Corbí La música es el arte más sutil porque emplea los sonidos, lo más leve de lo sensitivo, para expresar lo sutil. La música, durante milenios ha utilizado los sentimientos humanos para cantar a la Dimensión Absoluta (DA). Fue una gran habilidad partir de los sentimientos del yo para referirse a lo que está más allá del yo. Utilizó sentires de Dimensión Relativa (DR) para cantar el misterio de la DA, intensificando la conmoción de las entrañas, para que resuene el sentir hondo. La música empuja las conmociones del cuerpo para llevarlas a la frontera de lo que no es nombrable. No utiliza palabras para aludir a aquello de lo que no se puede hablar. Las palabras que se emplean en los cantos están al servicio de la música misma. La música canta explícitamente la verdad muda. Habla sin palabras de lo que no cabe en las palabras.
Marià Corbí Selecció del darrer llibre d’en Marià Corbí, En el portal de lo oscuro (Bubok, 2021). Ens diu a la introducció: “[...] inevitablement sorgeix la pregunta: ‘Què és tot això? Què hi faig jo en aquesta immensitat? Qui sóc?’ Aquesta petita col·lecció d’humils poemes recull aquesta preocupació, que més aviat és una ocupació que ressona constant en la meva vida d’ancià.”
MONTSE CASTELLÀ > Petita tria del poemari DESTIL·LACIONS: POEMES BREUS, de la Montse Castellà
Petita tria de dos poemaris de Xavier Casassas Canals (La Seu d’Urgell, 1963), especialista en religiositat, mística i teologia islàmica. Els seus DIRS (edicions Salòria)... “sorgeixen de la voluntat d’oferir textos que es puguin fruir i al mateix temps provoquin moments de reflexió o ens facin obrir els ulls del nostre cor”.