Skip to content

MÚSICA CLÀSSICA CONTEMPORÀNIA

CETR Aquest nou apartat que iniciem vol col·laborar a eliminar la distòpia de la nostra sensibilitat musical que se sent a gust amb la música del barroc i posterior però que no te afinitat amb la música clàssica contemporània. El sentir sempre va enrederit respecte a la indagació mental, és el cas de que la sensibilitat no se senti còmoda amb la música clàssica pròpia de la societat que viu de la creativitat en ciència i tecnologia, nous productes i serveis. Anirem proposant l’audició d’obres de la música clàssica contemporània per ajudar a fer el trànsit. Citarem peces de música contemporània del segle XX i alhora del segle XXI que trenquen amb l’estructura de composició de la música occidental creada fins aquest moment. No hi seran totes les obres ni tots el autors més destacats però assenyalarem aquells que a criteri general han destacat.

Llegir més

La belleza es verdad y la verdad es belleza

Marià Corbí La belleza es expresión sin dualidad de la DA. Luego la belleza es la DA, la verdad. Este hecho implica que la verdad no es una formulación, ni es posible formularla, pero sí expresarla o, mejor, intentar expresarla. Esta coincidencia nos lleva a advertir que la verdad tiene los caracteres de la belleza.

Llegir més

La Dimensión Absoluta (DA) como forma de experimentación

Guillem Yepes En algunas ocasiones hemos hablado de los géneros musicales actuales, como el Trance, un derivado del Techno (música electrónica) o también de bailes actuales, como el twerking (un baile originalmente africano). En ambos ejemplos llegando a la conclusión de que no merece la pena fijarse en ellos, en el contexto de estudio del centro. Pero existe un género musical muy arraigado a la cultura de los jóvenes actuales, su forma de hacer y de crear, define y representa a la perfección la mentalidad de estas nuevas generaciones, hablamos de la música indie o independiente en cuestión. El Indie nace como un subgénero del rock alternativo, en el Reino Unido y los Estados Unidos en la década de 1980, pero sobre todo a partir de los 2000 ha empezado a mezclarse con casi todos los géneros musicales que podamos imaginar.

Llegir més

I si el problema fos la naturalització del món i la realitat de l’animal-humà?

José Manuel Bobadilla Les generacions més joves, i no tan joves, viuen immerses en un món naturalitzat i en una realitat humana que han de donar com real. No hi ha, en el seu imaginari col·lectiu, un qüestionament de la seva quotidianitat que s'escapi del món donat per real. Les preguntes que es plantegen es queden en meres demandes o reivindicacions socials, potser, les qüestions més profundes únicament giren al voltant de la pregunta sobre qui ha dit que o per què les coses són així, en altres paraules, només hi ha un qüestionament sobre la normativitat establerta i/o d'un cert ordre social. D'altra banda, els discursos naturalistes o essencialistes-naturalistes, han atorgat, a la idea de Natura, un ordre ontològic diferent que construeix, a la ment dels joves, una dualitat entre una naturalesa, gairebé humanitzada, i l'ésser humà; aquesta dualitat fa que, tot i saber-se ells part de la natura, se sentin diferents d'ella. Aquí, els qüestionaments són del mateix ordre que en els anteriors: com ens relacionem amb la natura o contraposar el món natural amb el món urbà, és a dir, com s'ha construït la relació entre allò humà i la natura, un qüestionament que queda reduït, una altra vegada, a la normativitat o a un ordre socialment establert.

Llegir més

CETR recomana el llibre – Fragmentar el futuro: Ensayos sobre tecnodiversidad de Yuk Hui (2020)

La nostra civilització, basada en el pensament europeu il·lustrat, exigeix ​​avui una fragmentació i diversificació. La globalització va ser un procés de colonització tecnològica i de sincronització que va fer convergir diferents temporalitats històriques en un únic eix definit per la seqüència Premodernitat-Modernitat-Posmodernitat-Apocalipsi. Els problemes que comporta aquesta cultura monotècnica, que prioritza formes específiques del coneixement vinculades al desig de mesurar, calcular i dominar, porten a l'esgotament dels recursos naturals, la degradació de la vida sobre la Terra i la destrucció del medi ambient. Fragmentar aquest futur que es presenta avui com a inevitable no suposa oposar-se a la intel·ligència artificial o l'aprenentatge automàtic. Tampoc tornar el temps enrere. En tot cas el que busca és escapar de la fantasia transhumanista que subordina els altres éssers als termes del seu propi destí i proposar una nova agenda i una nova imaginació tecnològica que obrin pas a diferents dinàmiques entre allò humà i allò no-humà.

Llegir més

Generació Z, explicada. L’ART DE VIURE EN UNA ERA DIGITAL

Aquest llibre escrit per quatre professores de diverses universitats nord-americanes i del Regne Unit Roberta Katz, Sarah Ogilvie, Jane Shaw i Linda Woodhead (Universitat de Stanford, Harris Manchester College, Oxford University, Lancaster University) a partir de 120 entrevistes a estudiants, tracta sobre les formes distintives de ser, els valors i la visió del món que comparteixen molts membres de la Generació Z. Explica les seves històries amb les seves pròpies paraules, els seus memes i molt més. No pretès ser un estudi definitiu d'aquesta generació; és, més aviat, una instantània de la vida d'alguns membres de la Generació Z als anys 2016-2020, explorant qui són i com es desenvolupen a la seva vida diària. També utilitza la lent de la Generació Z per pensar en els problemes que enfronta el nostre món avui, incloses les paradoxes i pressions que tots trobem, en observar allò que els membres de la Generació Z veuen com les grans preocupacions i com les aborden. En aquest sentit, també és un llibre que espera no només reflectir les vides de la Generació Z, sinó també comprendre com busquen reparar tants aspectes trencats del nostre món.

Llegir més

L’estranya condició humana

Marià Corbí Som vivents necessitats, com els altres animals els nostres germans, sense cap entitat afegida a aquesta condició. Amb estructures i vísceres com ells, amb etapes de la vida com ells. Allò que condiciona la nostra existència és bàsicament el mateix que a la resta d'animals. Dia a dia vivim la nostra humil condició animal. Però tenim una cosa que ens diferencia de les altres espècies: la nostra condició d'animals constituïts, com a animals, per la parla. La parla animal va tenir un efecte inesperat, que va canviar el nostre destí: Ens va donar accés a una dimensió absoluta de la realitat (DA) dels mons immensos, a més de la dimensió d'aquesta mateixa immensitat modelada a la mida de les nostres necessitats, com la resta animals.

Llegir més

El sentir hondo de la vida. Principios de epistemología axiológica 7

Marià Corbí Estem vivint el trànsit cultural més radical i ràpid de la història de l'evolució humana, estem vivint el trànsit de les cultures encara agrari-autoritàries i de les societats industrials, a les societats fonamentades en la creació continuada i en progressió exponencial de noves ciències i noves tecnologies, ia través seu, de nous productes i nous serveis. Ens veiem forçats a passar de viure de patrons de vida rebuts d'avantpassats prestigiosos i de déus, a haver-nos de construir nosaltres mateixos. Això ens exigeix ​​haver de crear projectes de vida col·lectiva, projectes axiològics col·lectius (PACs) que siguin dinàmics i al ritme del creixement exponencial de les tecnociències i les seves conseqüències. Hem de fer un trànsit en una contraposició entre societats que són o es consideren estàtiques a societats que són una dinàmica progressivament accelerada.

Llegir més

El misteri dels mons

Marià Corbí El misteri dels mons immensos no és el conjunt de l'astronomia, de les matemàtiques, de la física, de la biologia, ni el conjunt de tots els nostres sabers científics. […] Les realitats no són com les descriuen els nostres sabers. No podem saber com són més enllà de les nostres modelacions. Aquest no saber és el misteri dels mons immensos. Què podem saber d'aquest misteri dels mons, partint del seu caràcter de dada immediata?

Llegir més
Back To Top